Lucky, Happy Hans

Per: Piu Martínez

Lucky, Happy Hans

Germans Grimm, Maguma

Tara Books, 2021

Vet aquí un conte del 1812 que dos entusiasmats i joves investigadors, Wilhelm i Jacob Grimm, havien recopilat per a la seva col·lecció de Contes d’infants i de la llar. Duia per títol Hans im Glück, però en català es coneix com En Joan de la sort. Glück, no és l’esclat d’una bombolla, ni una pega superpoderosa. Glück és la sort dels alemanys, la paraula amb la qual fan referència a la fortuna, i si aquesta et somriu, la recompensa és pura felicitat. Doncs això és Glück, estimats lectors, un compendi de bones notícies en tan sols 5 caràcters.

Quan el 1823 es va publicar la traducció a l’anglès de Hans im Glück com Lucky Hans, la sort va ser entesa com a sort, sense matisos, tant accident com destí (llegiu el text d’introducció de Gita Wolf). Però, què es va perdre amb aquella traducció? Hem llegit durant segles una història narrada sense tots els seus elements? Què poden aportar a la història uns matisos? Una nova història? Una variació? La publicació de Lucky, Happy Hans intenta recompondre algunes de les ambigüitats del conte original i situa el lector davant de noves possibilitats, nous destins i escenaris amb un llenguatge visual propi.

El jove protagonista és recompensat amb una descomunal peça d’or per haver servit fidelment el seu amo durant 7 anys. Després d’això, decideix emprendre el camí de tornada a casa, al costat de la seva mare. Durant la travessia fa múltiples intercanvis amb desconeguts que, aprofitant-se de la seva generositat, el deixen amb les mans buides, sense que això sembli afectar-lo sinó més aviat animar-lo a acabar el seu trajecte de retorn, el veritable or, el lloc on ser plenament feliç.

En Hans experimenta la felicitat, els plaers de l’ànima, la pau interior, i tot això sense que la sort hi pinti res, a l’equació. Se sent absolutament feliç amb cada un dels intercanvis que fa, i amb cada troc aquest sentiment encara augmenta. Si tenim en compte el context, principis del segle XIX, amb una economia precapitalista, les decisions d’en Hans devien ser motiu de burla i escarni. En un entorn econòmic en el qual la majoria de la població subsistia com bonament podia, en ple auge de la burgesia, l’actitud despresa/altruista d’en Hans segur que provocava cert desassossec. Dit d’una altra manera, a ulls dels altres, en Hans menyspreava la riquesa.

Al llarg dels anys he llegit aquesta història narrada (textual/gràficament) de diverses maneres, amb més i menys fortuna, però mai de la manera que ho fa la que ara tinc entre les mans. Les dues edicions que més m’han cridat l’atenció són sens dubte la de l’agitador dadaista alemany Kurt Schwitters, i la de l’artista suïssa Warja Lavater. El primer va desconstruir el conte i el va refer a la manera MERZ, burlant-se de l’ascens del pobre heroi dels contes de fades, en Hans, un jove desocupat i afamat que atrapa un conill per poder menjar i la riquesa i felicitat del qual al final del conte són superficials. Per la seva banda, Warja Lavater ens ofereix una reinterpretació d’aquest clàssic de la ficció infantil restituint la trama per mitjà de signes gràfics simbòlics en lloc de textos i il·lustracions realistes. Tots dos són sublims, però tots dos van ser concebuts obviant una part fonamental de la lectura: la que fa referència a la felicitat, i no a la sort.

Les versions que hem llegit fins ara han retratat en Hans com un pobre diable, un il·lús, un desgraciat que no ha comprès quin és el valor de les coses, o per contra, com un messies del positivisme propi dels manuals d’autoajuda. Lucky, Happy Hans ofereix al protagonista la possibilitat de reescriure la història i amb això el seu propi destí, per a la qual cosa és necessària l’observació i la interacció del lector, el responsable final d’analitzar les possibilitats existents i a partir d’això prendre decisions que forjaran el destí del protagonista.
Maguma va confegir un mapa visual de totes les possibles interpretacions que el conte tenia per a ell, va definir el personatge central, va recrear el paisatge del seu nou viatge i el va posar a escena en un aclaparador acordió de 3 m amb doble seqüència de lectura (anvers i revers de l’acordió mostren, respectivament, narracions paral·leles amb estils gràfics i entintats diferents). Les poderoses i reflexives paraules de Gita Wolf i Divya Vijayakumar contextualitzen el lector abans que s’immergeixi en les històries, i obren davant seu un món de possibilitats que passen de les muntanyes i els rius amb tintes cian i groc or per evocar el conte del XIX, al morat i al taronja fluorescent d’una atmosfera urbana i onírica –una versió distòpica d’una xilografia d’Escher– que ens trasllada al conte del segle XXI. Maguma, doncs, actua com a traductor de tots els matisos que s’han exposat abans, i com a intèrpret d’idees complexes com la felicitat, la llibertat, la individualitat, l’hedonisme o el suport mutu, valent-se de metàfores visuals de forta expressivitat gràfica.

Lucky, Happy Hans és a més d’una revisió d’un clàssic ben entesa i necessària, una peça de narració visual que convida el lector a qüestionar les bases de la seva pròpia conducta. Ens col·loca en el camí d’en Hans per fer-nos prendre consciència de la rellevància que tenen les nostres decisions, de com aquestes influeixen en els altres i, per tant, de com delimiten el nostre perfil individual en una societat profundament egoista que poc o res ha après dels seus errors en els dos últims segles.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!