Lliçó 9: Les faltes d’ortografia

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

Heidi

1975

La distribució d’El Culturista ho deixa clar, catòdics: sou canalla de ciutat, els vostres cotxets s’aturen en semàfors, la terra amb la qual us empastifeu les mans és de sorrals que l’Ajuntament neteja cada setmana. Assumim-ho, pel que fa a la vida al camp, us heu de documentar. La sèrie d’animació japonesa Heidi reivindica les bondats de la natura amb les aventures d’una nena òrfena que viu amb el seu avi d’espessa barba blanca enmig dels Alps suïssos. El to culebronesc i lacrimogen irrita, però no dubteu que ens trobem davant d’un pilar de la cultura popular espanyola del segle xx. Eren finals dels setanta i, mentre els adults negociaven què fer amb un país martiritzat per la dictadura, els nens s’evadien en prats immensos i cims nevats on Heidi i Pedro –el nen pastor– vivien aventures. Però en aquesta vida no tot és corretejar en gespes infinites i Heidi tornava a la civilització i aprenia a llegir i escriure –sense faltes d’ortografia!–. Allà es trobava amb el que potser és el millor personatge de la sèrie, la senyoreta Rottenmeier, amarga, vençuda per la serietat. Potser us trobareu un dia amb un mestre així, estimats alumnes, no tots els professors són carismàtics i seductors com el Catòdic. Paciència.

Indiana Jones i L’última croada

1989

Un plat fort: Indiana Jones és història del cine en majúscules. Als vuitanta Steven Spielberg va dirigir aquesta trilogia d’aventures protagonitzada per un arqueòleg aventurer que viatja pel món recuperant objectes antics i evitant que caiguin en males mans. El ritme trepidant de la narració, l’humor, el nazisme vençut una i una altra vegada, el punt just de misticisme, el punt just d’elements sobrenaturals i un protagonista unànimement sexi són algunes de les claus de l’èxit d’unes pel·lícules que, catòdics, us esperen des del segle xx per fer-vos-ho passar molt bé. Però aquest Culturista es dedica a l’ortografia i, si parlem d’Indiana Jones, és perquè la tercera de les seves pel·lícules conté la falta més perillosa que s’ha filmat mai. L’heroi arriba a un terra ple de lletres i només sobreviurà si avança escrivint correctament el nom de Déu, Jehovà. Indi fa un pas decidit cap a la J i, ai, el terra cedeix, s’obre l’abisme. Què ha passat, catòdics? Una falta d’ortografia! Indiana Jones no recordava que el nom de Déu en llatí comença amb I, no amb J! Doncs això, catòdics, a escriure bé. I una última cosa: potser en el futur algú us dirà que de pel·lícules d’Indiana Jones n’hi ha quatre, no tres. És mentida, estimats alumnes.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!