Lliçó 44: Correcamins i Retorn al futur

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres naixéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?


 
 
Correcamins (1966)
 
Bip-bip! Si aquest so us ha tocat la tecla dels records entranyables d’infantesa o d’adolescència, no n’hi ha cap dubte: és que ja teniu una edat. En concret, l’edat pròpia dels qui a l’últim terç del segle XX ens entreteníem, televisivament, amb les aventures més bestials (en tots els sentits del terme bèstia) d’uns dibuixos animats molt animals: Tom i Jerry, La Pantera Rosa, Correcamins… En tots els casos, invariablement, la fórmula argumental dels capítols es reduïa a persecucions interminables dels uns respecte als altres, amb paranys més o menys enginyosos i violència plàstica a dojo. Molt lluny, doncs, dels estàndards a què estem acostumats actualment. Però, tot i això, oi que no els entomàvem tan malament, tots aquells mastegots, trompades i explosions que es dedicaven el gat i el ratolí per casa, la Pantera Rosa i l’home ou pels carrers i parcs, i el correcamins veloç i el coiot famolenc pels paisatges àrids del llunyà oest nord-americà?
 
 
 

 
 
Retorn al futur (1985, 1989 i 1990)
 
Basant-se en l’argument de poder viatjar amunt i avall en el temps per modificar o corregir el periple vital dels personatges del present, el director Robert Zemeckis i el productor Steven Spielberg es van fer d’or del 1985 al 1990 amb la trilogia de Retorn al futur. Protagonitzada per Marty McFly (encarnat per un jovenet Michael J. Fox), el Dr. Emmett Doc Brown (interpretat per l’actor Christopher Lloyd) i l’espectacular cotxe futurista DeLorean, en el primer lliurament el viatge temporal –accidental– era cap enrere, del 1985 al 1955; en el segon, cap endavant, fins al 2015, i en el tercer, més enrere i tot, fins al 1855, per viure unes quantes aventures trepidants a l’Oest Llunyà abans de tornar de pressa i corrents al present. Amb tots aquests salts en el temps, potser els actors i productors de Back to the Future no van poder saltar mai d’alegria rebent premis Oscar (només en va caure un, el 1985, a la millor edició de so!), però és innegable que Marty McFly i el seu DeLorean sí que van aconseguir entrar per mèrits propis en l’univers de les grans icones del cinema i l’imaginari del segle XX. O no, pares i mares?

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!