Lliçó 42: Mr. Hiccup i Dumbo

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres naixéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

Mr. Hiccup (1983)
Els qui recordeu els dibuixos animats de Mr. Hiccup, una producció italosuïssa del principi dels anys 1980, us mereixeu un premi! Perquè el fascinant univers que es van treure del barret Guido Manuli i Bruno Bozzetto va passar molt de puntetes per la televisió a casa nostra: Mr. Hipo tan sols es va emetre un any –entre el 1989 i el 1990– a TVE1 i en un programa que es deia, ni més ni menys, que Cajón desastre… I això que, vist amb perspectiva i passades unes quantes dècades, a aquest vostre humil Professor Catòdic tant la idea com l’execució de Mr. Hiccup no li poden semblar més atractives! Perquè, que el protagonista es passi la vida singlotant i que, gràcies o a desgrat d’això, acabi ajudant tothom qui té algun problema, és per treure’s el barret, no? I que tots els breus capítols –i en són 39!– s’acabin amb un possible mètode casolà per treure el singlot, ja és de traca! Quedeu avisats: si no vau pescar quan tocava la sèrie, ja podeu submergir-vos a YouTube i devorar-la!

Dumbo (1941)

Tenir singlot, com ens demostra de manera divertida i exagerada Mr. Hiccup, és una cosa ben natural. Però, no ens enganyem, perquè també es pot provocar si ens passem de la ratlla amb el mam! O no us en recordeu, amics lectors, dels mítics singlots de l’elefantet Dumbo anant gat amb una bona mona a sobre?
Ai, en Dumbo! Tot i el seu nom ximple (dumb, en anglès) i les seves orelles ridículament immenses, setanta anys després de l’estrena continua formant part encara ara de l’imaginari col·lectiu de la mainada.
I per a sorpresa de tothom, perquè es comenta que la quarta pel·lícula sortida de la superproductora Walt Disney va tirar endavant, simplement, per mirar de cobrir d’alguna manera les pèrdues generades per dues produccions anteriors, Pinocchio i Fantasia. Doncs encara els va sortir prou bé la jugada, oi? Perquè amb un simpàtic elefantet d’un circ peculiar, acompanyat de l’inseparable ratolí Timoteu, Dumbo es va guanyar inesperadament els elogis (i els calerons) del públic i va fer volar, literalment, un nou personatge cap a la fama cinematogràfica… Amb adaptació de Tim Burton inclosa!

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!