Lliçó 41: Les aventures de Tom Sawyer i Lilo & Stitch

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres naixéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

Les aventures de Tom Sawyer (1980)

Us ho confesso, estimats lectors: una de les coses que més em fascinen dels dibuixos animats japonesos de les dècades de 1970 i 1980 és la desimboltura amb què els seus eficients i treballadors creadors triaven una zona concreta del planeta, sembla que com més allunyada del Japó millor, i es llançaven a crear-ne una sèrie que gairebé sempre s’acabava convertint en un èxit mundial. Que els Alps suïssos tenien tirada? Doncs ambientem-hi la Heidi! Que molts italians al principi del segle XX van haver d’emigrar a l’Argentina per guanyar-se la vida? Doncs fem-hi anar la mare d’en Marco i expliquem el seu enyorament i entestament per retrobar-s’hi. També em venen a la memòria Les aventures de Tom Sawyer, la mítica sèrie d’anime basada en la novel·la de Mark Twain (no me’n puc estar: l’escriptor que va néixer coincidint amb la visita del cometa Halley a la Terra el 1835 i que, tal com va predir ell mateix en vida, es va morir a la visita següent, el 1910) i ambientada en el Mississipí, un riu tan ple d’aigua com d’aventures. Per cert, perquè m’hagi quedat tan gravada a la ment, la història d’en Tom i el seu inseparable amic i manllevador de síndries Huckleberry Finn, hi té força a veure també l’enganxosa cançó introductòria, composta per una banda barcelonina, Santabárbara, actualment considerada –qui ho diria!– un antecedent del heavy peninsular. Què, encara no heu posat “Santabárbara Tom Sawyer” a Google?

Lilo & Stitch (2002)

I just entre el Mississipí i el Japó hi ha les illes Hawaii, l’indret on Disney va situar l’any 2002 la seva particular aportació animada als films d’extraterrestres que un dia van a parar a la Terra amb més o menys ganes de brega. En aquest cas, l’alien arribat d’una constel·lació llunyana rep el nom de Stitch i, com que és l’animal al qual s’assembla més, acaba “convertit” en el peculiar gosset falder d’una nena òrfena i enflorada anomenada Lilo Pelekai. Però el comportament d’aquest estrany gos blau acabat d’adoptar, que aixeca cotxes amb un sol braç i endrapa síndries i tot el que tingui a l’abast, el delata: en el fons és una criatura programada per destruir i generar el caos fruit d’un científic a qui se li ha escapat l’experiment –literalment– de les mans. I a Hawaii, on l’Stitch d’entrada només s’interessa per la Lilo per amagar-se dels agents de la federació intergalàctica que el busquen, acaba tocat per l’anomenat ‘ohana, el concepte de família extensa d’aquestes illes pacífiques. No trobeu força metafòric, sobre com van les coses per aquí a la Terra, que un ésser de les galàxies ens hagi de venir a explicar, als humans, conceptes de respecte i companyonia provinents d’una cultura ancestral situada a mig camí entre Hollywood i els grans estudis d’anime japonesos?

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!