Lliçó 40: Scooby-Doo i Jurassic Park
Per: Professor Catòdic
Molt abans que vosaltres naixéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?
Scooby-Doo (1969)
No sé si a vosatres us passa, fidels lectors de la secció, però a mi els parcs d’atraccions, a còpia de pel·lícules de misteri i terror que tenen el mal costum d’ambientar-s’hi, més que diversió em generen aversió. I la cosa ja em ve de lluny, no us penseu! De fet, crec que tot va començar quan era petit, clavat davant la tele, mirant les maldestres peripècies animades de l’Scooby-Doo i en Shaggy en castells fantasmagòrics, coves i, sobretot, en parcs d’atraccions. Per cert, sabeu que Scooby-Doo és una de les sèries de dibuixos més longeves de la televisió? Es va començar a emetre el 1969! I que sigui d’aquella època n’explica tant el rerefons com el nom de la sèrie. Resulta que en plena dècada de protestes contra l’intervencionisme militar dels EUA, algunes associacions de pares conscienciades es van mobilitzar per denunciar la violència excessiva de les sèries animades que poblaven la televisió els dissabtes al matí, i la productora Hannah-Barbera, que tenia damunt la taula la proposta de les peripècies del poruc gran danès parlador i del seu amo, s’hi va fixar. I el nom? Segons explicava el cap de programació de la CBS a l’època, Fred Silverman, se li va acudir escoltant música en un avió: es veu que li van fer gràcia les síl·labes “doo-be-doo-be-doo” que Frank Sinatra cantava a Strangers in the Night.
Jurassic Park (1993)
El nom de Steven Spielberg, coincidireu amb l’humil criteri d’aquest vostre servidor, és sinònim de superproduccions cinematogràfiques i d’èxits de taquilla sense miraments. Ja va passar amb Tauró el 1975, amb ET, l’extraterrestre el 1982 i amb l’oscaritzadíssima La llista de Schindler el 1993. I també, és clar, amb un altre film seu estrenat el mateix 1993: Jurassic Park. De les dues pel·lícules de la llista aptes per a tots els públics, a la primera Spielberg feia aterrar un alienígena a la Terra i, al cap de deu anys, en comptes de mirar cap al cel, abaixava la vista fins als fòssils de dinosaure amagats sota terra per fer-los renéixer, a través de tècniques de reconstrucció d’ADN i clonació –i uns bons efectes especials!–, a l’illa centreamericana de Nublar. Ja transformada en un arriscat parc temàtic, era qüestió de temps que tot l’experiment s’escapés de les mans de l’empresa impulsora. Per sort, a Spielberg no se li va escapar el film de les mans i, per exemple, va eliminar amb bon criteri el final que proposava la novel·la homònima de Michael Crichton en què es basava: la destrucció de l’illa a mans de les Forces Aèries de Costa Rica… un dels poquíssims països del món que va abolir l’exèrcit a mitjan segle XX (gràcies a un president d’origen català).
