Lliçó 39: Dr. Strangelove i Txeburaxka i Gena

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres naixéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?


 
 
Dr. Strangelove (1964)
 
Quan el director Stanley Kubrick va estrenar Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb, una cinta en blanc i negre més coneguda a casa nostra amb el títol (molt més clar i castellà) de Teléfono rojo, ¿volamos hacia Moscú?, l’establishment nord-americà no va fer gaire bona cara que s’insinués, ni cinematogràficament, que un general dels EUA embogit, sense consultar-ho amb el president, fos l’instigador d’un atac nuclear a l’URSS. Aleshores, en plena Guerra Freda entre Washington i Moscou i amb la possibilitat de l’extinció de la humanitat a cada moviment de la partida d’escacs entre les dues superpotències mundials, és ben comprensible aquella reacció, encara que el film fos una claríssima paròdia (el gran actor Peter Sellars hi encarnava tres personatges!). Però en ple 2021, havent sobreviscut (amb penes i treballs) a una presidència de Donald Trump, no us sembla, amics, que Kubrick va fer curt i tot? Perquè, penseu-hi bé: els últims quatre anys, amb els acords nuclears entre els EUA i Rússia trencats, hem tingut Vladímir Putin i Donald Trump més pendents del botó vermell que no pas del telèfon vermell, en una actualització de la Guerra Freda 2.0 en què s’han convidat noves superpotències mundials. Strange world!
 
 
 


 
 
Txeburaxka i Gena (1969)
 
Al mateix temps en què el ratolí Mickey i la seva colla d’amics de Disney arrasaven a les llars nord-americanes i occidentals, a l’altra banda del teló d’acer, a l’òrbita soviètica, un altre animaló animat va començar a captar poderosament l’atenció dels seus infants. Els científics encara no s’han posat d’acord si era un mico o un osset, però el cas és que en Txeburaxka, com és conegut, va néixer el 1969 quan va arribar a Moscou, procedent de l’Àfrica, dins una caixa de taronges. Des d’aleshores, tant en Txeburaxka com el seu íntim amic, el cocodril Gena i el seu inseparable acordió, van protagonitzar fins a quatre films curts d’animació, amb la tècnica de l’stop motion, que no van trigar a adquirir el títol de sèrie de culte a l’URSS. Fins al punt que una cançó d’aniversari que solia cantar en Gena es va acabar convertint en un fenomen equivalent al nostre Anys i anys, per molts anys… I sabeu què? Els ganàpies que actualment el recorden de la seva infantesa podran aparcar l’enyorança aviat: si no es torcen les coses, el 2022 tornaran a la gran pantalla en Txeburaxka i en Gena gràcies a una col·laboració de l’estudi rus YBA i… Disney

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!