Lliçó 36: Ágora i El regal del Cèsar

Molt abans que vosaltres naixéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres  progenitors millors  persones. No sentiu  curiositat per aquells  programes, pel·lícules  i sèries?

Ágora (2009)

A l’àgora de la ciutat d’Alexandria, fundada com el seu nom indica per Alexandre el Gran a la desembocadura del Nil, el 391 dC hi convergien les antigues cultures egípcia, grega i romana. Amb el museu i la gran biblioteca com a referents principals, Alexandria era el centre científic i filosòfic del baix imperi romà, que abastava tota la Mediterrània i més enllà. Però el poder creixent de la naixent Església cristiana va començar a trencar els equilibris a la ciutat, i de retruc les llibertats dels ciutadans. I qui en va pagar d’entrada les conseqüències? Doncs la dona més lliure d’Alexandria, Hipàtia, una de les primeres filòsofes, gran mestra d’astronomia i matemàtiques i prolífica inventora. La considerada sovint com la primera dona científica de la història, enmig de les lluites de poder a la ciutat va acabar sent cruelment assassinada dues dècades després, el 415 dC, sota acusacions de paganisme i bruixeria pels patriarques cristians. I, de resultes de la societat patriarcal, el seu nom va quedar relegat a la cua de la ciència fins que no el va començar a rescatar de l’oblit i a divulgar per al gran públic l’astrònom Carl Sagan, fa ben poques dècades. El director de cinema Alejandro Amenábar, impactat en la seva tendra infantesa –com el mateix que us escriu– per la sèrie i el llibre Cosmos de Sagan, no s’ho va pensar dues vegades i va repescar des de Hollywood la figura i l’obra d’Hipàtia amb una superproducció, Ágora (2009), que ens descobreix el veritable far de coneixements de l’antiga Alexandria… i molts dels mals que, com a societat, encara arrosseguem actualment.

El regal del Cèsar (1974)

Si Alejandro Amenábar, amb el film Ágora, es va esforçar a explicar fets i fenòmens ben contemporanis amb una història i uns personatges del segle V dC al bell mig de la Mediterrània, els grans mestres en l’art de traslladar històries de l’Imperi romà a la nostra realitat són, oi que ho endevineu?, Albert Uderzo i René Goscinny. Amb els seus entranyables personatges Astèrix i Obèlix i la resta de veïns de l’irreductible poblet gal, al llarg de desenes de volums il·lustrats no van parar d’explicar des del 1959 a unes quantes generacions d’àvids i atrapats lectors –com un servidor– molts detalls de l’època romana amb una gràcia, un humor i una llengua inimitables. Com a mostra el vint-i-unè volum, que portava per títol El regal del Cèsar: publicat originàriament en francès el 1974, a les seves pàgines hi ha constants picades d’ullet, des del boig univers de les batalles romanes a la Gàl·lia, a la duríssima campanya electoral que es lliurava aquell any a França entre Valéry Giscard d’Estaing i François Mitterrand.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!