Lliçó 32: El Jove Frankenstein i l’Inspector Gadget

Per: Professor Catòdic

El jove Frankenstein (1974)

«Segones parts mai foren bones», haureu sentit dir als vostres familiars més grans, normalment referint-se a pel·lícules, tot i que potser també ho han trobat apropiat per parlar d’entrenadors de futbol o fins i tot de relacions de parella. Ben aviat, petits cinèfils, descobrireu que hi ha nombrosos exemples que contradiuen aquest refrany. Ja em perdonareu però tot el que em ve al cap potser encara no us està permès: Alien, El padrí, L’Imperi contraataca… Amb els anys, però, també comprovareu que els refranys resumeixen la saviesa popular i, per tant, anys i anys d’ensopegades amb la mateixa pedra. Això mateix va pensar Mel Brooks quan Gene Wilder va proposar-li de fer una nova pel·lícula sobre Frankenstein l’any 1974. Un parèntesi per als que desconeixeu la història original: un científic anomenat Frankenstein descobreix el secret per donar vida a la matèria morta i crea un ésser monstruós que es convertirà en el seu malson. Que aquest personatge o d’altres com Dràcula hagin passat a formar part de l’star system del terror és en gran part gràcies als estudis de Hollywood, però als anys trenta se l’havia volgut exprimir amb tantes seqüeles que el públic l’havia arribat a avorrir. El jove Frankenstein, però, tenia la fórmula per insuflar vida de nou al personatge, un homenatge a les antigues pel·lícules en clau d’humor.

No us avançaré cap dels innombrables gags sensacionals del film, però us asseguro que el personatge d’Igor, l’ajudant d’ulls sortits a qui el gep canvia de costat segons l’escena, es convertirà en un dels que imitareu per fer riure als vostres familiars més grans.

 

Inspector Gadget (1982)

Si llegiu amb atenció i regularitat aquestes pàgines de cultura catòdica, potser haureu arribat a la mateixa conclusió que els crítics de totes les èpoques: tot és un remix, és a dir, tota creació prové de la barreja de creacions anteriors. Pocs deuen ser els creadors que hagin negat aquesta idea, perquè és evident que aquí tots plegats som esponges i que només cal exprimir-nos perquè torni a sortir tot de nou, amb més o menys gràcia. La sèrie de dibuixos animats que us presento avui seria perfecta per estudiar a l’assignatura de remix. L’Inspector Gadget va aparèixer als anys vuitanta per mostrar-nos la seva absoluta ineptitud per impedir que l’organització criminal MAD se surti amb la seva. El nostre protagonista és una combinació de l’Inspector Clouseau (vam parlar del seu paper a La Pantera Rosa fa dues lliçons), amb qui comparteix les poques llums i el gust per les gavardines, i una espècie de cyborg com els que es van popularitzar a l’època, Darth Vader, Iron Man, Robocop… El resultat és més aviat un personatge patètic que creu combatre el malvat Dr. Gang, mentre en realitat són la seva neboda Sophie i el gos Sultà que, a base d’invents i intel·ligència, li resolen els casos sense que ell se n’adoni. I ja que la cosa avui anava del remix, i tractant-se d’una sèrie amb dosis de ciència-ficció, busqueu entre els ginys de la neboda de l’inspector i potser hi descobrireu una tablet i un rellotge intel·ligent com els que s’havien d’inventar trenta anys després.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!