Lliçó 31: Sopa de ganso i Musculman

Per: Professor Catòdic

Sopa de ganso (1933)

Ha arribat el dia que el bagatge que us dona haver arribat a la lliçó número 30 us faci menys receptius a segons quins prejudicis i obriu la vostra ment esmolada a altres maneres d’explicar històries. Avui creuem una línia en aquesta hemeroteca i us parlaré d’una pel·lícula en blanc i negre. Us asseguro, i que em retirin el títol de professor si no és així, que si us deixeu portar per l’esbojarrada comèdia que us proposo, al cap de poc se us haurà oblidat que està filmada en blanc i negre.  Amb Sopa de ganso descobrireu un dels cims de l’humor absurd en companyia dels Germans Marx, personatges capaços de fer perdre els nervis a la resta de la humanitat, com quan a vosaltres us agafava per fer la vida impossible als vostres progenitors amb bromes de l’alçada de «caca, cul, pet». Per què us feia gràcia? Perquè és absurd, no té sentit, però incomoda els altres. Ben bé el mateix que Groucho, Chico, Harpo i Zeppo, tot i que ells ho facin de manera més elaborada i àcida. Però la pel·lícula té també un registre més elevat que pot agradar als adults amb qui conviviu i és molt adequat per als temps que corren: Sopa de ganso és una sàtira sobre la política, amb crítiques dirigides als governants i les classes altes, i amb més sentit que la imatge d’un home olorant un gos.

 

Musculman (1983)

Amics de la pantalla, a través del viatge per la meva hemeroteca selecta heu anat descobrint diferents exemples de dibuixos animats de fàbrica japonesa. I deveu començar a tenir clars alguns trets característics de les seves propostes: humor escatològic, robots i extraterrestres, lluita, grans dosis de menjar, etc. Tot aquest univers conceptual va entrar en tromba a les cases catalanes que als anys noranta sintonitzaven TV3. Bola de drac, el Dr. Slump o, heus aquí la recomanació d’avui, Musculman ens van hipnotitzar amb la seva galeria de personatges que rere una aparença més aviat patètica, eren capaços de mostrar un gran talent i fer de la Terra un món millor. No em digueu que no és millor presentar-se al món sense la supèrbia d’un Superman, per citar un exemple! Us presento en Musculman: superheroi provinent d’un altre planeta que arriba al nostre perquè el seu pare el confon amb un porc, es dedica a fer el ridícul en tornejos de lluita lliure i, mitjançant l’elevat consum d’all, obté poders com la capacitat de volar mitjançant la força propulsora dels seus pets. Un personatge lamentable sí, però que gràcies a les seves imperfeccions, aconsegueix fer-se un lloc entre els millors. Com els propis creadors de la sèrie que, lluny de prendre’s massa seriosament a si mateixos, acceptaven de bon grat les aportacions dels fans en la construcció de personatges, encara que això alterés l’estructura i el normal desenvolupament de la història, fet que la va acabar convertint en una de les sèries interactives pioneres a tot el món.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!