Lliçó 28: Fantasia i MacGyver

Per: Professor Catòdic

Fantasia (1940)

Atenció, fidels catòdics, perquè aquest cop es presenta davant dels vostres cervells pletòrics de coneixement un veritable referent de la història audiovisual del segle xx. En aquestes mateixes pàgines ja hem destacat alguns dels millors metratges del colós Disney, però creieu-me quan us dic que cap d’ells representa millor l’esperit revolucionari del seu fundador com Fantasia (1940). I això que en la seva època va resultar ser un absolut fracàs i el mateix Walt en va arribar a renegar una miqueta. Però aquí rau part de la seva màgia, que s’apostés i es destinessin molts diners a una peça tan poc comercial. Entre dues produccions tan ben alineades amb la filosofia de l’estudi com La Blancaneu i els set nans i Pinotxo, el senyor Disney va decidir muntar una pel·lícula sense diàlegs en la qual el protagonisme el tingués la música. Sé que si a més us dic que es tracta de música clàssica, corro el perill de perdre-us per sempre. Però us ho juro per Netflix que val la pena fer l’esforç! O més aviat deixar-se portar per la imaginació de qui va dibuixar centaures i déus grecs, i viatges en el temps i un jove Mickey (per a qui aquesta aparició era l’última oportunitat) aprenent de bruixot. Tots i cadascun dels moviments pensats per fer visible allò que ens transmet la música. És sens dubte un espectacle audiovisual encisador, riu-te’n del Cirque du Soleil o del Piromusical, ideal per a aquestes nits d’estiu que s’allarguen més que les d’hivern.

 

MacGyver (1985)

Benvolguts culturistes, mitjançant aquestes línies no només teniu l’oportunitat de descobrir una sèrie de referència dels vostres progenitors, sinó que us convido a fer-vos amb un concepte, una categoria mental, que segur que els va marcar. I és que la principal virtut del nostre protagonista d’avui, la intel·ligència aplicada a la resolució improvisada de situacions límit, va arrelar fins a convertir-se en part del vocabulari popular. Si algun dia us diuen que esteu fets uns macgyver, estaran elogiant la vostra capacitat de treure profit d’un objecte qualsevol per resoldre un moment crític tal com feia ell: escalar gràcies a una corda i un paraigua, tapar una fuga d’àcid amb xocolata o fer tornar la llum de tot un edifici només amb l’ajuda de l’embolcall d’un xiclet. També gràcies a l’espavilat agent Angus Macgyver els venedors de navalles suïsses multius es van fer d’or mentre nosaltres ens seguim preguntant per a què serveixen dotze de les seves catorze funcions. Feu doncs una ullada a algun dels seus episodis si us ve de gust l’acció trepidant i una bona col·lecció de trucs d’aquells que no es poden fer a casa. I quedeu-vos amb el missatge: per combatre el mal i salvar la humanitat no cal utilitzar cap arma de foc.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!