Lliçó 26: El globus vermell i Monty Python’s

Per: Professor Catòdic

El globus vermell (1956)

La d’avui, insaciables catòdics, és d’aquelles pel·lícules que més que de l’època dels vostres progenitors, ho és dels seus progenitors, és a dir, els vostres avis i àvies. Tingueu-ho en compte si un dia decidiu emular les aventures de Pascal i el seu globus vermell pels carrers de París. Aquell París ja no existeix. Si creiem però que El globus vermell és un metratge que us pot ser útil per anar pel món és per la seva forma, senzilla i captivadora, de parlar de les coses més bàsiques de la vida: l’amistat, el joc, l’enveja, la curiositat, etc. Confesseu-ho marrecs, els globus tenen una atracció irresistible. Oi que si en trobéssiu un d’enredat en una branca al vostre abast l’intentaríeu alliberar? Podríeu arribar a estimar-lo si de sobte el globus us seguís pel carrer com si fos un gosset? Jo, que sé que sou gent sensible, us convido a comprovar com, després de la poc més de mitja hora que dura, encara us fareu més preguntes. Bon senyal.

 

Monty Python’s Flying Circus (1969)

Aquest 2019 fa precisament cinquanta anys que es va emetre el primer episodi del Monty Python‘s Flying Circus a la televisió britànica. I què té a veure un dels millors programes d‘humor que s‘ha emès mai amb el protagonista d‘aquest nou número d’El Culturista, us preguntareu. Doncs prou, segons la modesta opinió del vostre humil professor. Perquè tant el grup còmic anglès com el poeta català tenien predilecció per jugar amb l‘absurd, amb allò políticament incorrecte, els jocs de paraules, perquè tant els uns com els altres van ser avantguardistes i innovadors, però també admiraven i críticaven a parts iguals la cultura popular. Però avui se m‘ha encarregat que us parli dels uns. Resulta que un grup d‘amics de la universitat amb dots escèniques i ganes de riure‘s de tot van començar a fer un programa d‘esquetxos a la BBC i es va acabar convertint en referència de culte. I ara parlem de quelcom totalment diferent. A tothom li toca passar per la fàbrica d‘acudits del circ ambulant: la classe alta, la mitjana i la baixa angleses, el cristianisme, l‘església i la Inquisició Espanyola, els grans filòsofs, els banquers de la City, els polítics de Londres i fins i tot la pròpia cadena de televisió on s‘emetien els capítols. Segurament una de les millors virtuts que pot tenir algú que es dediqui a l‘humor, i per què no dir-ho, a la creació en general, és la imprevisibilitat. Sense el factor sorpresa estàs acabat. I en això també eren uns mestres. Com, si no, s‘entendria que fins i tot al funeral de Graham Chapman, un dels integrants dels Monty Python, s‘acabés convertint en una inesperada oportunitat per riure‘s de tot, fins i tot de la mort.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!