Lliçó 24: Doctor en Alaska i Pingu

Per: Professor Catòdic

Doctor en Alaska (1993)

El vostre professor potser perdrà un dia la gràcia narrativa que el caracteritza, però segur que no us decebrà amb la seva selecció audiovisual. I és que a la lliçó d’avui parlarem d’una de les millors sèries de televisió que s’ha vist mai a la televisió, però a la qual, almenys en aquest país, no es va fer tot el cas que mereix. El 1993 va aparèixer a la programació nocturna (23.30 h) de la segona cadena estatal (La2) Doctor en Alaska, sota la desafortunada presentació de «la Twin Peaks per a gent normal». La sèrie narra les dificultats d’un jove metge novaiorquès per adaptar-se a l’estil de vida d’un remot poble d’Alaska al qual ha estat obligat a traslladar-se per exercir. Amb trames originals, personatges excèntrics i humor fi, hi ha també una idea de fons que la converteix en un producte recomanable: el xoc cultural entre persones amb rerefons molt diferents però que en última instància accepten les seves diferències i són capaços de conviure. Tot el contrari de Joc de trons vaja. I què té a veure Doctor en Alaska amb l’os polar més enllà del territori, us preguntareu. Dues curiositats: 1) la ràdio local, mitjà clau en la sèrie, s’anomena KBHR, fonèticament k-bear, és a dir, k-ós, i 2) per allò que cada país tradueix els títols com millor li sona, a Itàlia van traduir Northern Exposure (literalment ‘exposició al nord’) per Un medico tra  gli orsi, és a dir, ‘un metge perseguint ossos’. Us sembla poc?

 

Pingu (1986)

Nens i nenes, de peu dret, avui retem homenatge a una de les sèries d’animació que ha suportat millor el pas del temps i que s’ha guanyat la vostra atenció. Estem parlant del famós Pingu, un pingüí amb l’habilitat de modelar el seu cos gràcies a la plastilina, però sobretot capaç de fer-nos comprensible un idioma completament inventat. De tendència més aviat temerària, l’entranyable pingüí comparteix aventures principalment amb la seva germana petita i una foca. Atenció, l’única espècie diferent d’animal que apareix a tota la sèrie. Perquè aviam, canalla, per tres Sugus de pinya, quin gran mamífer blanc no podríem trobar mai al pol sud? Excel·lent! L’os polar, natural del pol nord. Aquesta devia ser la greu revelació del creador de la sèrie després d’assajar la idea de la sèrie en un curtmetratge en el qual el prototip d’en Pingu, el pinguí Hugo, topa amb un gran os blanc. Ara bé, si el que voleu és fer-vos els setciències davant els vostres progenitors, podeu comentar-los que en Pingu mai viuria en un iglú. Perquè al pol sud tampoc n’hi ha.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!