Lil-monde

Per: Olga González

 

La carrera de l’Ainhoa sempre ha girat al voltant de les criatures: infermeria pediàtrica, educació infantil, i des de fa uns anys que s’ha especialitzat en l’assessoria d’espais educatius. El seu càlid i acollidor Instagram està plagat d’idees útils per gaudir i educar a casa, i avui l’entrevistem per conèixer millor què és això dels espais educatius i com podem aconseguir-los.

Què és una llar per educar?

Per mi una llar per educar va més enllà que un habitatge o una casa particular, és el lloc principal de reunió del nucli familiar, és on es creen vincles, on compartir, on créixer, ser i estimar; i això és educar, educar per ser, educar per la vida en general. Els infants aprenen de tot allò que els envolta i ho fan principalment a través del joc. Per això crec que és important disposar d’espais a la llar pensats per a ells, espais que eduquin alhora que els permetin créixer, ser ells mateixos i desenvolupar la seva pròpia personalitat.

 

Com va néixer Lil-monde?

Lil-monde neix de la meva passió per la petita infància. Des de sempre que m’ha fascinat el món infantil, la capacitat innata dels infants per aprendre i sentir curiositat per tot allò que els envolta. Des que vaig acabar la meva primera carrera (infermeria pediàtrica) m’he dedicat professionalment a la cura i l’acompanyament dels infants i les seves famílies, tant a la meva etapa laboral com a infermera com a la meva etapa com a mestra d’educació infantil. Professió, experiència i vocació han acabat evolucionant a Lil-monde, on Lil és l’abreviació anglesa de little i vol dir “petit” i monde és “món” en francès. Vaig triar el francès per fer homenatge als meus inicis com a mestra, allà em vaig estrenar i hi vaig estar una temporada treballant.

 

L’estudi dels espais educatius és poc conegut. Quins són els teus referents en l’àmbit educatiu?

Sí, a altres països d’Europa ja fa uns anys que ens porten avantatge amb els espais educatius però per sort sembla que ara comença a agafar més força aquí, sobretot en l’àmbit escolar. De referents en el camp de la pedagogia i educació en tinc molts, però principalment em centro en 4 que són amb els que més m’hi identifico i et diré el perquè: Emmi Pikler (pedagogia Lóczy) perquè se centra en el moviment lliure i respectuós amb la infància; Loris Malaguzzi (escoles de Reggio Emilia) perquè és on es parla d’ambients d’aprenentatge i es considera l’espai com a un element educador; Rudolf Steiner (pedagogia Waldorf) perquè l’art, la creativitat i el respecte a la natura tenen un paper molt important; i Maria Montessori (pedagogia Montessori) perquè potencia l’autonomia infantil mitjançant les activitats de la vida diària i a través de l’aprenentatge autònom.


Cada cop sentim més a parlar del mètode Montessori. Com inclous aquest mètode en els teus projectes?

És cert que Montessori ha arribat a tot arreu i s’ha donat molt a conèixer la seva pedagogia tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit familiar. Fins i tot des del meu punt de vista, si em poso una mica crítica, crec que s’ha convertit una mica en estratègia de màrqueting per moltes marques, però això ja és un altre tema a debatre. Quan assessoro o creo un projecte amb Lil-monde i penso en la pedagogia Montessori per al seu desenvolupament, em baso principalment en espais que fomentin l’autonomia dels infants, que els permetin actuar i fer per ells mateixos, sense necessitat de demanar l’ajuda a l’adult; i espais que integrin els infants en les activitats de la vida quotidiana, és a dir, on puguin participar de manera autònoma a l’hora de dur a terme activitats de la seva rutina diària: vestir-se, rentar-se, cuinar, entre altres.

 

Què és el primer que preguntes a una família que ve a la teva assessoria d’espai educatiu?

Una de les primeres preguntes que sempre faig i la que m’aporta més informació de valor és: a què li agrada jugar? M’interessa molt saber amb què passa la major part del temps jugant, creant i imaginant. És la meva manera principal d’entendre i comprendre l’infant per tal de saber en quin moment evolutiu es troba i quines necessitats educatives i inquietuds té. Amb aquesta informació puc plantejar un espai més adequat als seus interessos i seleccionar aquell mobiliari i materials de joc que li puguin resultar més interessants per al seu desenvolupament.


Quin consell donaries a les famílies que volen que l’espai de joc dels seus fills i filles també incorpori elements educatius?

Amb un de sol em quedo curta! Principalment el més important de tot és l’observació i el fet de voler conèixer què fan els seus fills i perquè ho fan, empatitzar amb la seva manera d’aprendre i comprendre el món, només així podran facilitar-los un ambient on educació, joc i creixement es podran donar la mà en el seu dia a dia. També els diria que apliquin allò de menys és més, un espai educatiu no és un espai ple de jocs i joguines sinó que és un espai amb els jocs i joguines essencials i ben seleccionats segons els interessos i inquietuds dels seus fills/es. L’espai també ha de poder evolucionar amb ells i elles a mesura que van creixent i els seus interessos canvien.

 

Tot i que vius a Osona, al teu Instagram dius que vas néixer a Barcelona. Què t’agradaria veure als espais infantils de les escoles de Barcelona?

M’encantaria veure espais on els infants no estiguessin asseguts la major part de la jornada escolar, espais que permetessin el moviment lliure i l’aprenentatge a través del joc. Espais on es tingués en compte que no tots els infants aprenen de la mateixa manera ni al mateix moment, espais que haurien d’estar pensats i dissenyats perquè tothom pogués gaudir d’aprendre i pogués triar com fer-ho en funció dels seus interessos i motivacions, independentment de la seva edat i del que està marcat al currículum escolar. L’educació unidireccional on el/la mestre/a transmet coneixement i l’infant es queda amb poca cosa fa molt de temps que no funciona i no acaba sent d’utilitat per l’alumnat.


Tens algun joc preferit que vulguis compartir amb nosaltres?

Podria dir que tinc un estil de material de joc preferit, no un joc o joguina preferit. M’agrada molt treballar amb materials de joc desestructurats, és a dir, que no tenen una única funció, sinó que poden tenir i fer múltiples funcions oferint un joc més aviat lliure. Tot dependrà de les mans i els ulls que els agafin: un dia podran crear un estil de joc i un altre dia podran crear-ne un altre, deixant sempre espai a la creativitat i la imaginació dels infants que els utilitzin.

 

Per acabar, un consell pràctic: com podem fer que l’habitació sigui bonica,endreçada i alhora divertida i educativa?

Primer cal observar el joc de l’infant per conèixer els seus interessos i necessitats. Després és convenient dividir l’ambient i els materials per racons de joc, perquè tot tingui el seu espai i es pugui endreçar de manera lògica per als infants. A continuació seleccionar el mobiliari de manera que encaixi estèticament amb la resta de l’espai, fent servir més aviat tonalitats neutres, ja que el color l’han de donar els elements decoratius, els materials de joc i el joc en si mateix. Seguidament, cal quedar-nos sempre amb materials de joc desestructurats, col·locar-los en els diferents racons de joc que haurem organitzat i classificar-los bé. I per últim, tenir molt present i integrat que menys és més, tant a escala decorativa com a escala de jocs i joguines. Un espai sobrecarregat no ajuda a concentrar-se i a voler-hi estar encara que el que hi vagis a fer sigui divertir-te. En canvi, un espai amb tot el necessari fa que hi vulguis passar grans estones, t’hi sentis còmode, t’aporti benestar i aprenguis mentre et diverteixes.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!