Lliçó 3: Les lletres

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

Alf

1986

Aquí una píndola de saviesa, catòdics: les idees originals no acostumen a sortir d’un no-res abstracte, sinó de la combinació de dos elements que mai s’havien posat de costat. Quan els creadors d’Alf van reunir-se amb uns productors per vendre’ls la sèrie, van pronunciar dos conceptes gloriosos que segurament mai ningú havia dit seguits: sitcom familiar i extraterrestre. Al·leluia! No calia ser molt viu per ensumar-se l’èxit. El tema alienígena als vuitanta funcionava: Steven Spielberg acabava de commoure mig món amb ET, l’extraterrestre.

La fórmula a més tenia un protagonista pelut encantador, bandarra però amb bon cor, golafre –amb un especial interès per menjar-se el gat de la família-, irreverent i amb un pòsit d’enyorança pel seu planeta, tan allunyat de la Terra. A més, el doblatge al castellà de l’Alf, l’esclat mig afònic de les seves riallades sarcàstiques, va resultar estranyament carismàtic… I, creieu-me, en aquella època sincronitzar un arxiu .avi amb un arxiu .srt sonava tan a ciènciaficció com tenir un extraterrestre del planeta Melmac roncant a l’habitació del costat.

 

Els dotze treballs d’Astèrix

1964

No us emocioneu, mainada. Les adaptacions cinematogràfiques de l’obra mestra del còmic que són les aventures d’Astèrix i Obèlix són, en general, un desastre. Feu cas a aquest pobre professor i mantingueu-vos lluny dels subproductes que s’han estrenat últimament, sereu més feliços si no us exposeu a Gérard Depardieu interpretant Obèlix. Però no tot són males notícies, per Tutatis!

Fa quaranta anys va estrenar-se una gran pel·lícula de dibuixos animats sobre els herois de la Gàl·lia ocupada. Al darrere hi havia Uderzo i Goscinny, creadors de les criatures, i van concebre una trama basada en els dotze treballs d’Hèrcules de la mitologia grega pensant des del principi en una pel·lícula, sense lligar-se a un còmic preexistent. I van aconseguir traslladar a l’audiovisual l’estil dels seus llibres, el sentit de l’humor fi, la llibertat trencadora de convencions –la veu en off que ordena al dibuixant que netegi el bosc a l’inici!–, o els anacronismes juganers –atenció al metro, a la crítica a la burocràcia de la casa que fa tornar boig, o a la paròdia d’anunci televisiu de detergents al mont Olimp…

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!