Les atraccions de Barcelona

Per: Martí Crespo

El concepte de parc d’atraccions, a Barcelona, és sinònim sí o sí de Tibidabo. I hi ha un motiu ben clar: des del 1901, el lloc més alt de la serra de Collserola és coronat per una infinitat d’atraccions per a petits i grans. Però no ha estat, ni de bon tros, l’únic exemple de parc d’atraccions a la ciutat. Potser alguns de vosaltres encara teniu ben present, per vivències personals o per memòria familiar, el que hi va haver a la muntanya de Montjuïc del 1966 al 1998, construït sobre l’actual jardí de Joan Brossa i els antics barris de barraques de Maricel i Tres Pins i ple de cavallets, avions mecànics, autos de xoc i una muntanya russa amb vistes privilegiades a la ciutat. Però sabeu què? En l’últim segle i mig n’hi ha hagut com a mínim mitja dotzena més!

Sorpresos? Doncs una altra sorpresa majúscula. Si camineu pel passeig de Gràcia i us quedeu bocabadats davant la façana de la Pedrera, heu de saber que entre 1853 i 1872, abans que Antoni Gaudí aixequés una de les atraccions turístiques per excel·lència de Barcelona, en aquesta illa de cases i set més de tot el passeig s’estenien els Camps Elisis, el primer parc d’atraccions de la ciutat! Increïble, no, imaginar-se tot aquest espai amb jardins i atraccions de tota mena? Doncs més sorpreses, va! Si sou una d’aquelles famílies excursionistes a qui els agrada perdre’s pels camins de Collserola, us recomanem que us fixeu per la zona alta de l’Arrabassada en unes restes d’edificis plenes de males herbes. Són les de l’antic Gran Hotel de la Rabassada, construït en paral·lel al veí parc del Tibidabo i que es va ampliar el 1911 amb un casino i una zona d’atraccions per a la burgesia barcelonina que incloïa una espectacular muntanya russa (Scenic Railway) i un tobogan d’aigua (Water Chute). El 1934, en plena República, va tancar definitivament les portes i tot plegat va quedar engolit per la natura.

A l’altre extrem de la ciutat –i també de la societat–, les classes populars van poder gaudir durant el mateix període (1911-1926) del Saturno Park, instal·lat al bell mig… del parc de la Ciutadella! Sí, allà on moltes famílies s’esbargeixen el cap de setmana amb els parterres de gespa, les barques del llac, el zoo o la fantàstica ludoteca, hi havia fa cent anys des d’una pista de gel fins a cavallets elèctrics, passant per les tres atraccions estrella del parc: les muntanyes russes de Los Urales, la Water Chute (a la zona del llac, és clar) i El Tobogán. I a la Diagonal, amb una extensió molt més gran que la d’ara, l’enjardinat Turó Park va acollir del 1912 al 1927 més muntanyes russes, pistes de patinatge i fins i tot una aeroestació per a globus aerostàtics!

Acabem el recorregut al Paral·lel, l’avinguda dels teatres, on del 1935 al 1990 hi va haver les Atracciones Apolo, de les quals només queda el record de la sala de ball, una casa d’escurabutxaques i un teatre amb el mateix nom. Enrere han quedat, malauradament, atraccions tan fantàstiques i innovadores com l’Autòdrom, amb què el públic podia recórrer amb cotxe estàtic ciutats conegudes del món, i les Coves del Drac, una muntanya russa subterrània! Us ho imagineu!?

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!