El Culturista

La visió romàntica sovint ens ha explicat la creació gairebé com una necessitat arravatada de l’artista, una pulsió interna que ha de cristal·litzar, un imperatiu d’expressió. La realitat, però, és que sovint els i les artistes s’han posat al servei de qui tenia calers per tirar endavant la seva pràctica i satisfer les seves necessitats econòmiques. Passava a l’època gloriosa del renaixement italià, amb famílies com els Mèdici, i passa ara amb grans corporacions. És el cas de l’entesa entre LCD Soundsystem i Nike per publicar una peça amb música nova de la banda de James Murphy orientada a acompanyar una sessió de running. És a dir, música concebuda expressament per compassar un exercici aeròbic. 
Es tracta d’una sola pista de tres quarts d’hora de duració, però que ningú no pateixi: a banda de ser una molt bona estona de música, en absolut una obra sobrera dels seus autors, en realitat funciona com una sessió de DJ amb diverses peces enllaçades. Sense pausa però amb canvis de ritme, com demana l’activitat física per a la que fou ideada. De pas, a tots, petits i grans, ens serveix per obrir la ment i anar acceptant amb naturalitat que hi ha moltes maneres de presentar la música, més enllà del format cançó habitual.