Lliçó 5: L’arengada

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

Els Bobobobs

1988

Quan la sempre inquieta direcció d’El Culturista va anunciar que el tema d’aquest número era l’arengada, un vaixell va navegar lentament cap a les aigües d’aquest cervell catòdic: el Bobular, el vaixell dels Bobobobs.

Bé, més que navegar, el Bobular va flotar, perquè aquella caravel·la protegida per una cúpula transparent no es desplaçava pel mar, mainada, sinó que volava per l’espai exterior. Els Bobobobs era una sèrie de dibuixos animats que TV3 va emetre a finals dels vuitanta que, tot i que ocupava la franja de sobretaula, tenia una premissa narrativa tan imaginativa que feia impossible la migdiada: en un passat remot uns membres d’una civilització antiga amb look mariner britànic del segle XVII travessen l’univers per alliberar els humans dels dinosaures que poblen la Terra. I si això, i els poders màgics dels bobobobs, i la seva capacitat per ser invisibles, i els alienígenes perillosos, no t’enganxaven del tot, sempre hi havia la cançó de la careta, l’himne mariner que començava amb el «Visca, visca som els bobobobs!», tan Dagoll Dagom, tan Mar i cel, tan enganxós en el bon sentit. Demaneu als pares que us cantin la cançó d’Els Bobobobs, catòdics, feu feliç aquest pobre professor.

Allibereu Willy

1993

Quin és l’animal més estrany que heu vist, minyons? Fa més de vint anys al Zoo de Barcelona hi havia una balena orca, Ulisses li dèiem. Haureu de disculpar els vostres grans: als vuitanta no s’havia reflexionat gaire sobre la qualitat de vida dels animals en captivitat i possiblement l’Ulisses, tot i ser un símbol de la ciutat, no s’ho va passar gaire bé entre nosaltres. La teníem en una piscineta, Aquarama li dèiem, la fèiem saltar, cantar, esquitxar el públic i després aplaudíem sense preguntar-nos excessivament què devia estar passant pel cap d’aquella bèstia solitària dissenyada genèticament per viure en família i enmig de l’oceà.

La consciència va aparèixer en forma d’un enorme parc aquàtic californià, el SeaWorld de San Diego, on la balena va ser trasllada l’any 1994 per aparentment ser-hi més feliç, i amb la pel·lícula Allibereu Willy, que sense ser un prodigi narratiu denunciava la tristesa infinita de les orques en captivitat i feia pensar en com els humans hauríem de tractar la resta d’animals amb els quals compartim el planeta. Està bé veure animals estranys, però no a qualsevol preu, oi? Ah, i el salt final amb què l’orca Willy s’allibera forma part de la història del cinema, catòdics. És el mico del 2001 transformant l’os en eina. És Bogart no pujant a l’avió. El mateix.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!