La ruta dels cementiris

La tradició diu que per Tots Sants, la festivitat per recordar els avantpassats, cal anar a deixar-los ofrenes al lloc on reposen: els cementiris. Però, què s’hi amaga, en aquests espais de silenci i tranquil·litat? Hi ha moltíssimes històries que s’hi refereixen i, per això, avui us en volem explicar unes quantes, per fer-vos venir ganes de visitar-los en família qualsevol dia de l’any i, això sí, a plena llum del dia!

 

 

Del cementiri de Montjuïc, per exemple, ja n’hem parlat alguna vegada. I ens sobren els motius, perquè és un dels més emblemàtics de la ciutat i dels que més records aplega de la nostra història. S’ho organitzen tres rutes possibles, a través de més de vuitanta escultures, sepultures i panteons visitables: una d’històrica, una altra d’artística i una altra de combinada, que es poden recórrer entre dues i tres hores. Ja veureu que, enmig de tombes de personatges ben coneguts, el cementiri ha rebut la petjada de l’art neoromànic, del modernisme, del noucentisme… I fins i tot ha estat testimoni de rodatges cinematogràfics, com una part de la pel·lícula Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar. A veure si en descobriu les localitzacions!

Arribar-hi, per cert, és senzill amb l’autobús 107. I ja que parlem de vehicles, no ens podem oblidar de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres que hi ha al mateix cementiri: una exposició-ruta de tretze carrosses fúnebres, sis carros d’acompanyament i tres cotxes de motor originals que van del segle XVIII fins a mitjan segle XX.

 

 

L’altre cementiri important de la ciutat és el de Poblenou. La història més coneguda que s’hi amaga és sens dubte la Francesc Canals, el Santet, un noi que es veu que feia obres de caritat amb la gent que coneixia i, quan estava a punt de morir, va predir que el seu pare cec tornaria a veure-hi. La predicció diuen que es va complir i des d’aleshores al seu nínxol hi ha un petit altar al qual molta gent porta ofrenes i els més devots fins i tot li fan peticions: normalment sobre qüestions relacionades amb la salut, però els responsables del cementiri asseguren que hi han trobat rebuts de la hipoteca i tot… però encara no hi ha miracles monetaris acreditats.

Tant al cementiri del Poblenou com al de Montjuïc hi ha rutes guiades cada diumenge i, extraordinàriament, se’n fan de nocturnes! Apa, valents de la casa, ja ho sabeu!

Un altre cementiri amb bones rutes és el de les Corts. En aquest cas, es fan de manera autònoma gràcies a una  app de realitat augmentada. I no patiu per la manca de cobertura, perquè al cementiri hi ha garantida una bona línia telefònica perquè hi reposa l’humorista Miguel Gila!

La llista de curiositats relacionades amb els cementiris barcelonins és inacabable. Alguns, com el de Collserola i el de Sant Andreu, tenen una part reservada als jueus, tot i que antigament eren enterrats, a veure si ho endevineu… a Montjuïc! N’hi ha uns altres que són més recordats per la ficció que no pas per la nostra memòria, com va fer l’escriptor Carlos Ruiz Zafón amb el de Sarrià. I també hem d’esmentar un problema que presentaven la majoria de cementiris antigament: la pudor! Al final del segle XIX, per exemple, els gasos que sortien del cementiri de Sants va obligar a traslladar-lo a una zona de Collblanc… actualment al terme municipal de l’Hospitalet! I què podem explicar del cementiri d’Horta? Doncs, per exemple, que a mitjan segle XIX el seu estat era tan deplorable, que fins i tot els ciutadans hi van dedicar una cobla:

Cementiri d’aquí Horta

carretera no n’hi ha

que hasta a mi em sembla mentida

que no lo facin arreglar.



Quan enterren un difunt

i l’han de descarregar

deseguida han de córrer

amb el baiard a la mà.

 

 

No podem matar aquest recull sense parlar del cementiri històric per excel·lència, reservat només per als habitants de l’antiga Bàrcino. Ens referim a la Via Sepulcral Romana, al bell mig de la plaça de la Villa de Madrid, on podem passejar tranquil·lament entre les setanta tombes exposades. Però si sou amants de les caminades i les bicicletades i voleu fugir del centre de la ciutat, us recomanem d’arribar fins al cementiri de Collserola, tot envoltat de natura. Això sí, tingueu present que també va servir de plató de rodatge el 2012 per a la sèrie Polseres vermelles i cal dir que el personatge que hi enterraven s’acabava transformant en un fantasma. Esteu avisats!

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!