La rentadora

Per: Pema Maymó

Qui hauria dit, quan preparàvem el número anterior de la revista, que el món faria aquest gir de guió que ni podíem intuir mesos enrere i que mos ha deixat descol·locats com mai? A ca nostra, com en tantes cases confinades, hem intentat instaurar noves rutines i millorar hàbits per no perdre-mos entre l’excés d’informació, teletreball, deures i activitats per a nins d’edats diferents, àpats que s’encadenen sense marge de maniobra i caramulls de roba per rentar.

L’ordre i l’organització (dos conceptes que, per cert, no sempre van plegats!) han estat la meva obsessió des de petita. I, en aquesta fixació, hi ha hagut estris que m’han simplificat la vida i sense els quals ja no podria viure: agendes, quaderns, capses, armaris i calaixos, tàpers, pòstits i… la rentadora! Si aquest electrodomèstic és un dels aliats bàsics per a la supervivència quotidiana d’una casa, ara més que mai el seu paper és fonamental. Amb un virus invisible que s’escampa amb massa facilitat, la rentadora s’ha convertit en una de les armes d’aquesta batalla. Cuidem-la com es mereix!

1.

En primer lloc, no deixem que la pobra rentadora carregui amb la culpa si s’han tenyit uns calçotets. La selecció natural de la roba per colors no li correspon, sinó que li hem de facilitar la feina a priori. I si, per la nostra vida ocupada, això suposa una feinada, simplifiquem-nos-la!

L’escola de disseny industrial de la Universitat de Tatung, a Taipei, ha pensat en tota aquella gent que arriba a casa, es treu la roba i la deixa sense criteri al cistell de la roba bruta. Quan arriba el moment de posar la rentadora i s’ha de classificar per colors, quin mal humor segons el volum de roba que s’hagi acumulat! La seva proposta combina dos conceptes que són el súmmum de l’ordre i l’organització: el cistell de la bugada i la bossa de reixeta que pot anar directament dins el tambor de la rentadora. Arribes a casa, et treus la roba, la poses al cistell corresponent (fosca, de colors o blanca) i el dia que toca rentadora, no perds ni un minut bussejant per localitzar el mitjó traïdor: agafes la bossa del color que vols i directa a la rentadora!

 

 

2.

Per jo és imprescindible que la roba faci olor de net. No d’esplendor de la primavera ni de platges del Carib. De net, simplement. Tornem als clàssics, aquells que mai fallen. Hi ha hagut mai res millor que el sabó de Marsella per rentar la roba blanca i eixugar-la al sol?

Aquestes escates de sabó de Fer à cheval, la fàbrica de sabó més antiga de la ciutat provençal, conserven l’aroma i la qualitat dels seus orígens al segle XIX. Representen una solució econòmica i ecològica per rentar tot tipus de roba. Hipoal·lergènic i 100% d’origen vegetal, és el sabó ideal per a la pell sensible.

Avís per a compradors compulsius de coses boniques: no comenceu a navegar per la seva web si no vos heu marcat un pressupost concret! Teniu el perill d’enamorar-vos de tot i convertir-vos en defensors a vida o mort dels beneficis d’aquest sabó natural i biodegradable només pel seu packaging vintage que fa rodar el cap!

 

 

3.

Roba neta i preparada per estendre. Una de les feines de la casa que més m’agraden per la seva combinació de concentració i bellesa. Els mitjons emparellats, les samarretes al seu penjador, els llençols onejant… A part d’un toc de poesia mediocre, l’altre element per rematar la bugada amb èxit són les pinces. No hi volem marques ni taques. No volem que es trenquin i ens caigui una peça al pis de baix (un altre pic!). I, sobretot, volem que una feina quasi diària tengui l’encant i l’armonia amb què ens esforçam a arranjar uns altres espais de ca nostra.

A Alma e Terra tenen un pack de 25 pinces de fusta que no només són pràctiques i resistents perquè estan fetes d’una sola peça (adeu, rovell!), sinó que a més el seu disseny retro converteix la bugada en un petit quadre de roba i pinces agermanades! I sempre podeu girar-les i fer-les servir de clip gegant o joguina per als nins.

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!