El Culturista

A Sabadell, al barri de la Creu Alta, hi floreix des de fa un parell d’anys una iniciativa molt bonica. Busca estendre la consciència ecosocial i posar en valor la tasca de moltes entitats que lluiten dia a dia perquè les alternatives a l’hostilitat del sistema siguin reals, accessibles i aplicables a l’entorn més immediat. El setembre vinent, els dies 15 i 16, la iniciativa La Regadora torna a prendre forma de festival, unes dates idònies per acostar-s’hi. Parlem amb Jelen Valletbó, una de les impulsores.
 
 

Quina és la llavor que genera La Regadora? Què us duu a muntar tot aquest sarau?
La Regadora és impulsada per unes quantes entitats de Sabadell, sempre dins l’economia social i solidària. Només pel fet d’inscriure’s en aquest sistema econòmic alternatiu ja implica que són entitats preocupades per l’entorn, pel que passa a la ciutat. I, en aquest cas, hi ha sobretot una sensibilitat especial per l’emergència climàtica.
Es buscava crear quelcom per a la ciutat on es poguessin mostrar totes aquelles alternatives que ja existeixen per sortir d’aquest sistema econòmic imperant que ens esprem i que es carrega el planeta. El nostre lema és “Canviem el sistema, no el clima”. Era important que la gent vagi coneixent que ja hi ha alternatives, que no només són paraules plenes de desitjos benintencionats.
I també és un mecanisme per fer una mica de pressió política i fer sentir la nostra veu davant temes controvertits com ara el Quart Cinturó, que ara ha estat d’actualitat general, però al voltant del qual ja hi ha quasi trenta anys de lluita.

 
Dieu que La Regadora és una xarxa, un festival i un espai. Explica’ns una mica aquestes tres potes. Com es concreten les intencions que explicaves abans?
És un festival perquè vol tenir un caràcter una mica distès, lúdic, però sense deixar de banda tota la consciència que mereix un tema com l’emergència climàtica. El festival inclou concerts i música, però també té una part important de taules rodones i ponències, i aquí sempre establim unes línies temàtiques. Per exemple, l’any passat vam parlar de recursos, conflictes, mobilitat, feminismes, cultura… tot en el marc de l’emergència climàtica. Convidem persones expertes en aquest temes i això configura el vessant més, diguem-ne, acadèmic o de reflexió.
També tenim una part del programa dedicada a activitats per a joves i infants, amb contacontes i tallers ben diversos, sempre implicant-hi entitats locals o de la comarca.
Comptem també amb una mostra d’entitats que treballen en aquesta línia de transició ecosocial i una cosa que ens agrada és dur a terme accions una mica més de guerrilla: el primer any vam tallar el trànsit a la Gran Via per reivindicar que la ciutat ha de ser un espai que prioritzi les persones i no els vehicles. Les ciutats estan configurades al voltant de la producció i el treball, per a l’intercanvi de mercaderies, i no hi ha prou espai per a les persones. L’any passat vam fer un Parking Day, que va consistir a ocupar un aparcament del centre i fer-hi activitats.
Per nosaltres és important mirar-nos molt les proveïdores que tenim. En la darrera edició vam aconseguir, en un percentatge molt alt, que fossin locals: parlo d’allò que se serveix a les barres, per exemple, amb la cervesa d’aquí, el menjar amb productes d’aquí… No donem ampolles, així que reduïm residus. Vam apostar també per lavabos secs i va anar molt bé.
 
 

 
 
El terme local, o equivalents, ja ha sortit força vegades a la conversa. En alguns dels vostres materials comunicatius es pot llegir “Sabadell, ciutat de les alternatives”. Què té Sabadell per merèixer aquest lema i què fa que sigui un lloc idoni per a una iniciativa com La Regadora?
Històricament, Sabadell ha estat una ciutat industrial i té una gran tradició de cooperativisme. Aleshores, totes aquestes entitats que treballem perquè La Regadora sigui possible pertanyem a aquesta tradició, estem sensibilitzades amb l’emergència climàtica i som crítiques davant el modus imperant, que considerem que té molts valors que no compartim. Així i tot, també comptem amb persones i entitats de la resta de la comarca, de Terrassa, de Sant Cugat, de Ripollet, de Barberà o de Castellar que hi col·laboren.
 

Al capdavall, és una mostra d’allò del ‘think global, do local’, un lema que sembla ben vigent.
Sí, sí. Potser no podem salvar el món a l’engròs, no podem actuar directament en el que passa a l’Índia o als Estats Units. El que hi passa són coses que ens afecten, però no hi podem tenir una incidència directa. També som molt del que en podríem dir una teoria del contagi, en el sentit de “fes tu i el teu entorn s’hi anirà afegint”. Es tracta de fer una mica de gota d’aigua, anar fent el cercle cada vegada més gros. Al final, vivim aquí, la nostra comunitat és aquí: el que fem ha de servir per satisfer necessitats reals que hi ha aquí.
 
 

 
 
Teniu contacte amb iniciatives semblants més o menys pròximes, més o menys llunyanes?
De fet, La Regadora neix en bona part del festival l’Alternatiba de Baiona, que va començar el 2013 i pretenia això, un festival amb consciència climàtica. Van elaborar unes bases per tal que el festival fos replicable. I La Regadora també comparteix aquesta vocació d’estendre el model a unes altres ciutats o indrets.
D’altra banda, enguany ens hem posat en contacte amb una gent de València que impulsen un festival que es diu Cridem pel clima i ens han confirmat que assistiran a La Regadora, tot i que encara no sabem quin tipus de participació serà. Aquesta mena d’aliances ens enriqueixen moltíssim.
 

En el vostre manifest poseu el concepte de ciutat com a camp de batalla, emmarqueu aquesta lluita en l’àmbit urbà. Pot cridar l’atenció, perquè els esdeveniments de temàtica ecologista sovint apel·len a imaginaris més rurals, amb una relació més explícita amb la natura.
Parlem de ciutat perquè és on vivim i, com deia abans, considerem que les ciutats no estan prou pensades per a les persones, malgrat que són llocs on viu moltíssima gent. Per tant, pensem que això ha de fer un tomb. Cal que estiguin dissenyades perquè la gent hi pugui passejar, descansar, es pugui asseure a l’ombra i un llarg etcètera. O per a les bicicletes, per exemple. Sabadell és molt ciclable en termes de desnivell, és pràcticament plana, però falten carrils bici pertot arreu, el centre és horrorós, amb carrers estrets farcits de cotxes.
Hem de pensar en la gent d’aquí, la que ha de viure aquí, perquè no tothom pot decidir que se’n va a viure al camp. Per nosaltres són molt importants els canvis, però sobretot que siguin accessibles a tothom, no només per a una part privilegiada de la població.
 
 

 
 
La d’enguany serà la tercera edició: què ens en podeu avançar? Serà al setembre…
Sí, repetim al setembre, tot i que un dels reptes de La Regadora també és no ser només un festival un cap de setmana l’any, sinó esdevenir un moviment, per pretensiós que pugui semblar. Volem que passin coses durant tot l’any i en com més llocs millor. Els dies abans del festival en si, del 12 al 15 de setembre, hi haurà una sèrie d’activitats a l’Estruch, un equipament cultural que sempre ens ha donat suport. Aleshores el festival, el cap de setmana, serà la culminació de tot plegat.
Quant a continguts, a aquestes altures podem avançar que una de les línies temàtiques serà l’urbanisme verd i sostenible. Però la idea és seguir força ja el model: espai de debats i ponències, música, activitats variades… El nostre públic és força familiar, així que hi continuarà havent activitats per a tothom.
 

Com t’imagines La Regadora d’aquí a uns quants anys? Quin tipus de creixement voleu?
Ens imaginem un creixement en poder de convocatòria, per què no?, atès que l’objectiu és que molta gent conegui totes aquestes alternatives que ja hi ha disponibles i hi pugui participar. Però sobretot volem convertir la iniciativa en un moviment capaç de generar de manera permanent, durant tot l’any. Aspirar a créixer com ho fan els festivals culturals privats convencionals no tindria sentit.