El Culturista

Recordo quan era petita i venia un amic o una amiga a jugar a casa després de l’escola. Acabàvem suats de córrer amunt i avall, de jugar a mil coses diferents, de fer una parada ràpida per berenar i de flirtejar amb la santa paciència dels meus pares. Cap allà quarts de vuit, sonava l’intèrfon i ens amagàvem, perquè sabíem que l’havien vingut a recollir. Però sempre ens trobaven, llavors la tàctica era suplicar perquè es pogués quedar a dormir: «Sispliiiiiiiisss!». Generalment no funcionava, però algun cop sí! Aleshores arribava el moment culminant del dia: la nit i la guerra de coixins. S’hi sumava la meva germana, que era més gran i a vegades ens estabornia a terra, però era la felicitat en estat pur. I al final, ens adormíem cansats fins l’endemà. Aquest àlbum ens parla d’una d’aquestes guerres de coixins, de l’amistat i de com passa el temps quan fem el que ens agrada. A cada pàgina hi trobem molts detalls per aturar-nos a observar què fan cada un dels nens i les nenes que comparteixen l’habitació. Un conte hivernal per explicar sota la manta aquells dies que fa tant fred.