La febre d’hort

Per: Martí Crespo

En el passat, encara que ens pugui semblar increïble, el pla de Barcelona que s’estenia entre els rius Besòs (al nord) i Llobregat (al sud) era una horta regada pels nombrosos torrents i rieres que baixaven de Collserola i de Montjuïc cap al mar. I no ens hem d’imaginar camps només entre l’antiga ciutat medieval i els petits poblets que l’envoltaven –Gràcia, Sarrià, Sant Andreu de Palomar…–, sinó també dins de les muralles mateix! Perquè el Raval, com ens indica clarament el nom de la bufona església de Sant Pau del Camp, va ser durant molt de temps l’hort de la ciutat. I fins fa quatre dies, com també indica la zona de les Hortes de Sant Bertran, el Poble-sec era una successió de petits horts entre la ciutat i el castell de Montjuïc. Però amb la revolució industrial, primer, i el creixement desmesurat de la ciutat, a partir de mitjan segle XIX, tot això va canviar d’arrel. Tant i tant, que actualment els principals espais agraris de l’àrea de Barcelona queden confinats a la perifèria: el delta del Llobregat (amb permís de l’aeroport), al sud; i la finca de la Ponderosa, una petita explotació del barri de Vallbona enclavada entre les autopistes i el Besòs, al nord.

Però la tendència gradual a la desaparició, contra tot pronòstic, s’ha aconseguit frenar i fins i tot contrarestar amb l’entrada del nou mil·lenni i una nova visió de la ciutat i el verd. Els horts, de fet, hi han tornat a penetrar, per diverses vies i amb diverses mides. O és que no teniu vosaltres mateixos o algú que conegueu un hort al balcó? O al terrat de casa? O a l’escola dels nens? O al centre cívic? Ara, més enllà d’aquestes modalitats d’hort diguem-ne minimalistes, com moltes altres urbs Barcelona també ha vist florir aquestes últimes dècades camps de verdures i hortalisses per tots els districtes, en una mena de febre d’hort del segle XXI, tant en solars municipals com de particulars i fins i tot d’okupats. Des de la lluita veïnal per l’Hort de l’Avi del 1986 al Parc Güell fins ara mateix, ja en són una quinzena els horts urbans municipals, amb parcel·les sortejades entre persones jubilades i entitats socials. Dos dels més interessants, a més, es poden visitar lliurement els caps de setmana i festius al matí: el de la masia de Can Cadena, a Sant Martí de Provençals, i el de la masia de Can Mestres, a la Zona Franca. I sabeu què? A més de tomàquets, mongetes, carbassons, cebes i enciams, hi trobareu també ovelles, cabres, conills, gallines, galls, oques i ànecs!

A aquesta estratègia d’agricultura urbana estrictament municipal, cal sumar-hi encara desenes d’iniciatives veïnals més que, normalment constituïdes en cooperativa i amb el suport de l’ajuntament, han aconseguit tirar endavant horts comunitaris autogestionats. De motius i motivacions, és clar que no en manquen: tots responen a la conscienciació creixent sobre l’alimentació sana, els productes de proximitat i ecològics, l’interès de recuperar espai verd a la ciutat i de lluitar contra l’emergència climàtica… i també, en temps de crisi, la necessitat de produir i obtenir directament els aliments. A la falda de Montjuïc n’hi ha dues de força joves i actives, però ja ben arrelades al sòl urbà: els Horts de la Font de la Guatlla i l’Hort de la Font-trobada. Les famílies i col·lectius implicats hi treballen la terra amb les mans, sí, però també amb la ment de múltiples maneres: amb cursets i tallers d’agricultura, amb activitats ambientals, amb visites col·lectives o, senzillament, com a petits oasis de natura per als infants d’espais densament urbanitzats. I a l’altra punta de la ciutat, a la part alta de Nou Barris amb Horta, ja fa vint anys que es va okupar la finca de Can Masdeu amb la doble idea de revitalitzar l’antiga masia i, també, de recuperar els horts comunitaris que l’envolten, com “un espai de relativa autonomia alimentària a tocar de la ciutat megadependent”.

Si encara no heu fet el pas d’implicar-vos en un dels centenars d’horts comunitaris que broten per tota la ciutat, us recomanem que en visiteu algun a través de coneguts que ja hi participin o bé aprofitant esdeveniments com les 48 Hores d’Agricultura i Verd Urbà, a la primavera.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!