El Culturista

Échate un cantecito és el disc que va dur Kiko Veneno a la popularitat. Després d’haver participat a finals dels setanta a Veneno, un dels discos seminals de la música espanyola, va passar més d’una dècada sense acabar de trobar la inspiració que destil·lava el seu debut. Fins que l’any 1992 va arribar Santiago Auserón i, junt amb el productor anglès Jo Dworniak, van donar forma a aquesta obra que continua sent una de les seves fites creatives. Clàssics com «Lobo López», «Joselito», «En un Mercedes blanco» o «El mensajero» fan de Échate un cantecito un disc imprescindible, ple d’històries protagonitzades per superherois de barri i amb aquella manera tan particular de barrejar la melancolia amb l’alegria més rumbera. Quan acaben les deu cançons només es pot dir una cosa: «Ponme la cinta otra vez. Pónmela hasta que se arranquen los cachitos de hierro y cromo. A cantar como tú sabes».