Jocs sensorials
Espai Patrocinat:
Com podem veure clarament fixant-nos en el nostre entorn, vivim immersos en la societat de la imatge. Les imatges, en efecte, són omnipresents –i omnipantalla– en qualsevol àmbit de la nostra vida i del dia a dia. La preponderància de la vista per damunt de la resta de sentits és aclaparadora i, de fet, només cal tancar els ulls per redescobrir, de sobte, l’olfacte, l’oïda, el gust i el tacte, a més de l’orientació… i la imaginació! Us convidem, doncs, a estimular i afinar tots aquests sentits, en un obrir i tancar d’ulls, amb experiències i experiments ben divertits.
Necessitem:
colors, paper, alguns aliments, mocador i molta imaginació!
Dibuixem a cegues
Amb els ulls tancats o tapats (amb una bena, un mocador, un antifaç…), agafeu un grapat de llapis, ceres o retoladors de colors i prepareu-vos per alliberar tota la creativitat que porteu a dins. Simplement heu de deixar anar el vostre traç, de manera natural i concentrada, sobre el paper. I ja veureu que no cal ser artistes ni grans dibuixants per sorprendre-us amb el resultat de l’experiència.
Què tastem?
Continuem amb els ulls tapats i ara, a més, ens tapem també el nas. Per què? Doncs per jugar a descobrir aliments! Només cal que algú hagi preparat uns quants trossos de fruita o de verdura de textura semblant, per exemple, i que ens els faci tastar. Ja veureu (és un dir!) que difícil que és endevinar què teniu a la boca, sense l’ajuda de l’olfacte! Si allargueu l’experiment amb més aliments, un gotet d’aigua per refrescar i netejar la boca anirà la mar de bé.
Què bevem?
Una variació divertida és jugar a endevinar líquids. Mentre l’un prepara sucs naturals (de poma, de taronja… o de llimona!) o bé begudes (des de llet fins a most, passant per aigua… amb una mica de sal i tot!), l’altre, amb els ulls tapats, els ha d’intentar identificar. No us perdeu la cara que segurament posarà el tastador amb les begudes més àcides i salades!
La gallineta cega
Continuem amb els ulls tapats o tancats. Ara la proposta és confiar en l’altre i deixar-se guiar per casa o pel parc sense veure-hi gens. Les emocions i sensacions són a flor de pell, oi? Com també el temor constant de perills imminents. Però si ens refiem cegament (mai més ben dit!) del guia, segur que aviat entrarem en un estat de tranquil·litat i de seguretat ben gratificants.
Tocar i remenar
Si us fa cosa jugar a la gallineta cega (o ja heu rebut algun nyanyo), una proposta semblant, però menys arriscada, és la de palpar a cegues objectes i materials diferents, per mirar d’encertar què són. Podeu fer servir moltes coses que segur que teniu per casa, des de cotó fluix fins a arròs o llenties, ous, plastilina, farina, botons… El que se us acudeixi!
I si voleu descobrir sons amb els ulls clucs, no deixeu d’anar a l’Auditori!
