Joan Rieradevall

Per: Núria Puyuelo

Joan Rieradevall i Pons és doctor en Ciències Químiques i diplomat en Enginyeria Ambiental. Des del 2002 treballa com a professor titular del Departament d’Enginyeria Química i és investigador del Grup de Recerca de Qualitat SosteniPra de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. És expert en anàlisis del cicle de vida de productes i serveis, ecodisseny, prevenció i reciclatge de residus, aprofitament energètic de la biomassa i ecologia de serveis.

Ha dedicat part de les seves recerques al cultiu hidropònic i té a casa el primer hort hidropònic de Barcelona. Us recomanem entrar a la web fertilecity.com per trobar-hi més informació d’aquests cultius.

Aquest número d’El Culturista està dedicat als invents. Què té vostè d’inventor?

Més que un inventor, sóc un investigador. Intento que les ciutats siguin més sostenibles des del punt de vista científic.

Sempre ha tingut aquestes ganes d’investigar o hi ha alguna cosa que li fa despertar aquest interès?

Sempre m’ha preocupat el medi ambient i els temes socials i des de ben jove ja em vaig endinsar en moviments ecologistes i socials. Primer, des d’un punt de vista més personal i després, des d’una visió més científica.

Ha dedicat part de les seves recerques al conreu hidropònic, ens podria explicar en què consisteix?

Des de la Universitat Autònoma, i en concret des de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), hem estat estudiant la ciutat: l’energia, la mobilitat, els residus… Però darrerament hem vist que un dels temes en què la ciutat està més feble és amb els aliments. Ho estudiem des de dos vessants: primer, des d’un punt de vista industrial, com podem produir aliments dins de la ciutat amb grans quantitats aprofitant les cobertes de naus industrials o grans superfícies, i des d’un punt de vista més humà i de benestar personal, com podem fer servir les cobertes dels edificis per conrear aliments. Els terrats de les ciutats són els grans espais abandonats de la ciutat, ara ni tan sols s’hi celebren revetlles. I la manera de produir aquests aliments seria a través d’una forma nova: sense terra, amb conreus hidropònics, en què es fan servir uns sacs, plens de perlita, que són unes pedretes que serveixen perquè les arrels s’hi agafin. En aquests sacs, que pesen poquíssim i que per tant es poden posar als terrats sense cap perill, s’hi connecta una xarxa de gota a gota, per no gastar gaire aigua. En aquest sistema de reg, s’hi ha d’afegir una dissolució de nutrients per a les plantes. Amb aquesta estructura tan senzilla, ja tens el teu hort a la coberta. A més, gràcies a aquests horts, com que s’utilitza la coberta, es millora la relació dels veïns d’una escala, es potencia la relació humana i els nens coneixen de primera mà tot el procés dels aliments.

Més enllà d’aquests avantatges, també es redueixen els costos?

Potser a l’inici necessites invertir una mica, bàsicament per instal·lar el sistema per dosificar l’adob mineral, perquè cal un petit equip de petites bombes. Però els sacs no són gaire cars i en cadascun hi pots plantar tres o quatres plantes. El cost, per tant, és assumible.

Si s’estengués aquest tipus de cultiu, els pagesos de tota la vida no posarien el crit al cel?

És compatible. Hem de tendir cap a l’autosuficiència dels aliments. Amb aquest tema estem molt febles. Per exemple, el 80% del tomàquet que ens mengem a Barcelona prové d’una distància d’uns mil quilòmetres i, per tant, ve una mica estressat. Durant el trajecte, en una caixa de cent tomàquets, un ja s’ha mort; a Mercabarna, se’n mor un altre, i a la botiga, hi ha moltes més incidències i se’n perden uns quinze o vint més. Per tant, dels cent tomàquets valents que van sortir d’Almeria ens en mengem uns vuitanta. Perdem molts aliments. Cal treballar perquè de forma progressiva arribem a l’autosuficiència, per estar més tranquils i viure més feliços.

I què en diuen els polítics, del conreu hidropònic?

Fins ara hem tingut dificultats als municipis, per exemple a l’hora de posar hivernacles a les cobertes. Els municipis han entès que cal potenciar el sistema de fixació de panells solars o fotovoltaics, però que tinguem fotosíntesi en un hivernacle i produïm aliments no s’entén. Legalment tenim dificultats si volem produir en hivernacles. Per exemple, a les nostres cases a l’hivern produïm molta calor, a través dels nostres sistemes de ventilació, i aquest aire calent a l’atmosfera podria anar als hivernacles. O en el nostre aire hi ha molt CO2 i, si passés per aquest hivernacle, les plantes serien més felices. Però això és difícil. A l’administració encara li costen els canvis culturals, però sóc optimista, hi estem treballant.

Més enllà d’aquest cultiu, durant la seva carrera ha treballat en altres invents?

Des de l’ICTA, hem treballat sobretot en ecodisseny. Pensem que els productes abans de sortir al mercat s’haurien d’ecodissenyar. Per exemple, com podem fer que el ganivet o la jaqueta que fem servir generin menys problemes ambientals. Hem millorat més de dos-cents productes des d’aquest punt de vista. Un cop ens van encarregar millorar un ganivet, i vam pensar que fracassaríem perquè és un producte del neolític i que al llarg de la història ja ha estat molt millorat. Vam tenir la gran sort que vam col·laborar amb una empresa de ganivets molt proactiva, que es diu Arcos, i treballant conjuntament amb altres actors vam poder innovar. Vam fer un ganivet amb menys quantitat de metall, però que tallava més. Vam aconseguir que el mànec, en lloc de ser només de plàstic, tingués la part interior de plàstic reciclat i la de fora, verge. També vam fer que l’envàs fos menys impactant. Però sobretot ens vam adonar que el 90% de l’impacte ambiental d’un ganivet es troba en l’ús que en fem. Molts cops quan netegem un tomàquet amb un ganivet, el posem al rentaplats, com si hagués tocat un producte tòxic, i li posem aigua calenta, detergent, gastem energia, aigua… I aquests nous ganivets porten una petita camussa perquè els netegem. Vol dir que les persones pensem que són les empreses o les institucions les culpables de malmetre el medi ambient, però la majoria dels petits impactes els fem nosaltres. Hem de canviar la visió que no són els altres els culpables de la contaminació ambiental.

Ens pot explicar algun invent d’ecodisseny que puguin fer els nens a casa?

Un forn solar. I com es fa? Agafes una caixa de cartró, obres la tapa de la caixa i, sense tallar-la, la deixes oberta en forma d’embut. A la part de sota hi poses paper de diari arrugat per fer d’aïllant i, damunt, una cartolina negra. Es folra tots els laterals amb paper d’alumini i es tanca la caixa amb un vidre o un tros de plàstic, que deixi passar els rajos de sol. Poses la caixa a fora i hi poses unes pomes. Al cap de tres o quatre hores trobareu les pomes fetes.

Quan eres petit, què volies ser de gran?

No tenia clar l’ofici, però sabia que volia treballar perquè les persones estiguéssim més bé. Per exemple, als tretze o catorze anys em preocupaven les xemeneies del Paral·lel perquè veia que contaminaven. Jo vivia al Barri Xino i cada cop que les xemeneies es posaven en marxa sonaven unes sirenes per avisar-te que retiressin la roba perquè quedava negra. La gent deia que els de la tèrmica eren molt amables per avisar-nos, però amb el temps m’he adonat que allò ho respiràvem tots i que si féssim una anàlisi en aquell barri segur que trobaríem gent gran que no ha fumat mai i que ha tingut càncer de pulmó. Llavors ja intuïa que passava alguna cosa, tot i que no tenia informació.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!