Joan Miquel Oliver

Per: Marina Llompart

 

 

Joan Miquel Oliver és solleric de naixement i un artista en majúscules. És músic i va formar part de la mítica banda mallorquina Antònia Font. Ara podem continuar gaudint de la seva música en solitari. Però no només es dedica a la música, sinó que també escriu poesia, narrativa, teatre, dietaris… I a tot el que fa, hi imprimeix aquell estil tan particular: tant t’escriu un llibre sense puntuació com et parla d’una invasió alienígena. D’això mateix hem parlat avui.

 

Qui és Joan Miquel Oliver, segons Joan Miquel Oliver?

Procur no pensar-hi gaire, preferesc mirar cap a defora que cap a dins, em faig nosa a mi mateix.

 

Com estàs en aquests moments? La cultura, i en concret els espectacles en directe, pateixen com mai…

Estic bé, hi ha molta gent implicada i els músics encara no som els més malparats. Són sobretot els promotors i les sales, que tenen una despesa constant i sense ingressos perden molts diners. Els músics estem a l’expectativa, intentem aguantar fins que això passi. No obstant això, en general no ens encalça ningú per pagar lloguers i sous, que no siguin els normals de qualsevol, lloguer del pis i anar al súper.

 

Ets compositor, escriptor, cantant i guitarrista. Com vas començar en el món de les arts? Sempre vas saber que t’hi volies dedicar?

Crec que sí. Des de petit les emocions m’entren per les orelles i els ulls. Tinc una experiència estètica molt forta des de sempre.

 

Creus que és molt diferent escriure música que escriure literatura? Quan estàs inspirat, com saps si un material esdevindrà un llibre o un disc?

Em venen idees al cap: un personatge, una història, una melodia, un ritme… Quan són idees literàries en faig un llibre i quan són idees musicals un disc.

 

Ets un artista metòdic o t’agrada més improvisar?

Diria que el meu mètode és la improvisació, la dispersió, la contradicció, la incoherència. Em sent molt còmode dins un sistema que puc trencar a cada moment. Ho vaig aprendre del llibre Tractat contra el mètode, de Paul Feyerabend, i de molts més, és clar.

 

Parlant d’ovnis. A la novel·la Alexandra Schneider und ihr Casiotone representes una Mallorca envaïda pels alienígenes. D’on neix la història?

Les pel·lis i novel·les d’ovnis són molt agosarades, exagerades, inversemblants… Amb aquest llibre vaig fer l’esforç d’imaginar com seria una invasió de veritat, en termes reals.

 

A més d’aquesta novel·la, hem de recordar cançons tan mítiques com Extraterrestres de quan formaves part d’Antònia Font. T’interessen les aventures marcianes?

Sí, molt. El meu llibre preferit de marcianets és Les cròniques marcianes, de Ray Bradbury. Em trenca el cor pensar que hi ha altres cultures intel·ligents i que pel factor espaciotemporal no ens puguem conèixer. Estic segur que serien molt millors que nosaltres (és difícil d’imaginar que puguin ser pitjors).

 

Què és el que més t’agrada de dedicar-te a l’art?

Que et crees una realitat paral·lela a la qual pots acudir quan la realitat et decep. El procés de creació d’aquests mons alternatius el visc amb molta intensitat, com si me’l fes a mida. Hi estic molt immers i feliç.

 

Què diries a tots aquells nens i joves que somnien dedicar-se a la música?

Que s’hi dediquin, que es matin a treballar, que aprenguin dels altres sense deixar de seguir el seu camí. Hi pot haver tantes músiques diferents com músics hi ha al món. Hi ha espai per a tothom i la gent espera amb ansietat noves propostes. Si confien en ells mateixos i desenvolupen el seu talent des de la seva personalitat, seran ben acceptats.

 

I, per acabar, quins són els teus ovnis històrics preferits?

Els que visiten la vall de Sóller de tant en tant, el poble on vaig néixer. Tants n’hi ha, que fa poc va aparèixer una pintada a la paret que deia així: “Ovnis, go home!”

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!