James Last Band

Per: Borja Barbesà

That’s Life

1967

Actualment potser no resulta tan fàcil trobar música als ascensors, però durant un grapat de dècades era molt habitual. Parlem de peces gairebé sempre instrumentals, plàcides, sovint versions de temes populars o estàndards que buscaven generar un ambient relaxat i positiu durant el puja i baixa. El fet de ser una música decorativa va provocar el menyspreu de la crítica més pretensiosa però, mentre uns anaven rondinant, d’altres com el director d’orquestra James Last no paraven de tocar, gravar i guanyar fama arreu del món. El disc que destaquem, That’s Life, és una bona mostra de la seva efectiva recepta. Com molts dels seus treballs, no estava enfocat ni molt menys a ser reproduït només en ascensors, sinó també en còctels, festes i molts altres saraus per a públics ben amplis. Al final, sovint és una qüestió de decibels: si s’escola en volum baix, té propietats relaxants, però si l’apugem, dona per a una petita xerinola deliciosament antiquada.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!