El Culturista

De vegades les festes d’aniversari no surten com voldríem. Si no, que ho preguntin a la protagonista d’aquesta cançó que Lesley Gore va convertir en hit planetari. Quina enrabiada i quines ganes d’engegar la celebració a dida si descobreixes –entre pastissos, confeti i suposada xerinola– que el teu xicot se’n va amb una altra. És ben normal voler plorar i concedir-t’ho perquè, què dimonis!, és la teva festa. A més, com diu la cançó, tu també ho faries si et passés el mateix.
Ai, el drama romàntic, quin tema més fecund en la història del pop! Les formes musicals i la manera de vestir les històries han evolucionat molt des que es va publicar aquesta cançó just ara fa seixanta anys (guaita, també està d’aniversari!), però l’emoció i el sentiment sembla que romanen intactes, no en va aquest atribut de permanència és el que defineix els clàssics… i podríem dir sense vergonya que aquesta cançó és un autèntic clàssic del gènere de les teenage heartbreak songs. I una altra cosa que tenen els clàssics: el seu àmbit d’acció traspassa el context i contingut originals i s’integren en la cultura popular indefinidament. Un exemple: el 1980, la ràdio dels estudiants de la Universitat de Michigan la va punxar, a mode de plany, durant divuit hores seguides (!) l’endemà que Ronald Reagan guanyés les eleccions presidencials dels EUA. No van aconseguir canviar de president, però segur que es van quedar ben a gust.