Inma Pastor

Inma Pastor és directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, on des del rectoria s’encarrega d’impulsar temes d’igualtat efectiva entre homes i dones dins la universitat. També és professora titular de Sociologia d’aquesta universitat i els seus àmbits d’investigació són la sociologia del treball, la sociologia del gènere i la sociologia de l’educació.

 

Aquest número d’El Culturista el dediquem a l’ascensor. L’Observatori de la Igualtat de la URV publica anualment un calendari dedicat a dones que han estat rellevants en un àmbit de coneixement determinat, com ara l’enginyeria. Com va sorgir aquesta idea? Amb quin objectiu?

La idea va sorgir el 2009, quan acabàvem de muntar l’Observatori de la Igualtat, i estàvem posant en marxa el nostre pla d’igualtat. Una de les mesures que impulsàvem era fer visible les contribucions de les dones al llarg de la història en les diferents disciplines científiques. I se’ns va ocórrer fer el calendari per contribuir a donar conèixer aquestes dones i les seves aportacions a la ciència. El calendari va tenir molt bona acollida en la comunitat universitària i també va servir per recuperar biografies de dones i aportacions de les dones en el coneixement, per reivindicar que hi ha un altre contingut que hem d’explicar dins de les assignatures. Aquell primer calendari també va posar en marxa gent interessada en aquest àmbit i col·laboradors que ens van ajudar i ens ajuden cada any a fer diferents accions, entre les quals hi ha el calendari.

 

Quina és la feina que fa l’observatori dins de la universitat?

La més evident és posar en marxa el pla d’igualtat corresponent, però més enllà d’aquesta tasca ens interessa molt analitzar quines són les desigualtats i discriminacions que encara existeixen a la universitat. En aquest sentit, la feina de l’observatori és recollir dades i fer un seguiment de diferents indicadors que posen en evidència quina és la presència de les dones a la universitat i, en general, a l’activitat científica i de recerca del país. Revisem quins són aquells elements de la pròpia universitat que estan dificultant la participació de les dones en la ciència.

 

Per què les noies no s’animen a cursar carreres científiques?

Les noies sí que fan estudis científics. La majoria d’estudiants universitaris són noies (entre el 55 i el 60%), excepte en carreres molt tecnològiques, en física i matemàtiques. Però en carreres com química, biologia, ciències socials i medicina, que tenen a veure amb la salut, la majoria són dones. I en totes les carreres que tenen a veure amb la cura de les persones, relacionades amb la salut i l’educació, la immensa majoria són dones. En l’únic àmbit en què les dones són minoria és en enginyeria, física i matemàtiques.

 

I per què n’hi ha poques en aquests estudis?

Hi ha diversos factors que actuen negativament sobre l’interès o la vocació de les noies en aquests àmbits, com per exemple la falta de referents femenins i la manca de reconeixement dels valors acadèmics de les noies en aquests coneixements, perquè els estudis demostren que els nois reben més estímuls positius per fer aquests estudis des de primària, i sobretot en secundària, i les noies creuen que no són prou bones en aquests àmbits. A més, la imatge que els arriba del científic o de l’enginyer és que són persones amb unes qualitats innates que els fan bons per a aquests àmbits, i les noies no es reconeixen com a brillants. Es tendeix a qualificar-les de “treballadores”, “que s’esforcen”, és a dir, innatament no són brillants, però poden brillar molt, i aquests adjectius fan que les noies associïn que els homes tenen aquestes qualitats innates.

 

Fins a quin punt la maternitat influencia en la seva trajectòria professional?

És evident que la maternitat és una dificultat afegida. Complica la gestió de la carrera, sobretot en àmbits com l’universitari, que és molt absorbent i en què entre els trenta i els quaranta anys s’ha de fer un gran esforç de dedicació, però no estic d’acord a posar el focus en la maternitat quan parlem de les causes, les desigualtats, les discriminacions de les dones en la universitat, perquè llavors ens oblidem d’altres factors més organitzatius que tenen més a veure amb les dinàmiques masclistes, i és més important posar això en evidència.

Si justifiquem aquesta discriminació amb la maternitat, se suavitza l’impacte d’altres factors negatius. És una anàlisi que ens ajuda poc a trobar solucions. És com quan parlem de mesures de conciliació, que al final són petites ajudes, però per a mi és més important impulsar algunes polítiques d’igualtat, com per exemple canviar alguns criteris d’avaluació, que les mesures de conciliació. Per exemple, si sabem que a les dones quan som mares ens costa molt més fer estades a l’estranger de recerca, perquè ens és més complicat per a nosaltres gestionar el que implica marxar fora durant sis mesos o un any, ens perjudica que aquestes estades a l’estranger siguin un element que té molt de pes en la trajectòria professional. Cal mirar quins factors en afecten de manera negativa per dissenyar les mesures més adients.

 

És bo considerar la discriminació positiva pel que fa als càrrecs de responsabilitat en projectes d’investigació per capgirar la masculinització?

En la pràctica no hi ha discriminació positiva de cap tipus. L’única mesura que està impulsada és que s’intenta que hi hagi paritat en els jurats i en els òrgans de decisió. És una mesura que costa posar-la en marxa però que en els últims anys s’ha fet un esforç important en aquest sentit en el món universitari. Però fora d’aquesta, no hi ha cap mesura que ajudi directament les dones, al contrari. Les mesures que es recullen en els plans d’igualtat són a llarg termini.

 

Hi ha alguna mesura concreta en la qual estigueu treballant?

N’hi ha dues: n’hi ha una que estem fent, perquè també ens la demana la Unió Europea, que facilita que en els projectes de recerca s’incorpori la mirada de gènere, el que diem la perspectiva de gènere. Quan un projecte de recerca vol optar a una subvenció ha de garantir que s’incorpora la perspectiva de gènere des de diversos nivells. En primer lloc, pel que fa a la composició de l’equip, ja que es promou que els equips siguin paritaris, i en cas que l’equip no tingui cap dona s’ha de justificar el motiu, perquè ja no es veu com una cosa normal. També s’està impulsant que cada vegada hi hagi més dones dirigint projectes. I la UE també demana que l’objecte d’estudi incorpori aquesta mirada de gènere, que contempli tant els homes com les dones, i això vol dir analitzar si hi ha similituds o diferències en alguns comportaments, i intentar explicar aquestes diferències amb aquesta mirada de gènere, per exemple si l’atur de les dones és més elevat, cal saber explicar a què es deu. Aquesta línia és molt important, però també n’hi ha una altra, que fem en coordinació amb la resta d’universitats catalanes i la Xarxa Vives, que reivindica incorporar la perspectiva gènere en la docència, a l’hora de fer les classes, incloure bibliografia de dones, les aportacions de les dones en aquella disciplina al llarg de la història, per anar afegint aquests continguts a la pràctica docent. Per exemple, en dret és important que s’expliqui la violència de gènere des de la perspectiva de gènere, la cultura androcèntrica ha de ser discutida perquè també és coneixement científic, i tot això ho fem perquè creiem que aquesta perspectiva de gènere farà que el coneixement científic sigui millor. Si incorporem tot això, el coneixement que impartirem serà més bo, i la universitat també serà de més qualitat.

 

Com veu el futur d’aquí a uns anys?

Els avenços que estem veient, que són el fruit d’anys de reivindicació feminista, ens fan pensar en positiu, però la història ens ensenya que sempre que s’ha avançat en els drets de les dones, aquestes conquestes han vingut acompanyades de moviments en sentit contrari, que intenten treure valor a tot això i tornar enrere a pensaments masclistes i androcèntrics. I com que al llarg de la història ha passat això, no volem ser molt optimistes, però així i tot estem molt satisfetes que hi hagi tant de moviment a favor de revisar la situació de la dona i de facilitar la igualtat entre homes i dones, perquè al final guanyem tots si vivim en una societat més lliure.

 

I des del punt de vista educatiu, com hem d’educar les nenes i els nens per facilitar aquesta igualtat?

Les expertes en educació i gènere expliquen que és molt important fer visibles les aportacions de les dones i els referents femenins que trenquin amb els estereotips masculins i femenins, i això passa per revisar els llibres i els contes. Ara també s’està treballant molt a revisar els espais dins les escoles perquè nois i noies vegin models diferents i puguin compartir l’espai d’una altra manera. Hi ha una tendència a revisar com juguen els nens i les nenes al pati, quin espai ocupen, de manera que treballant des d’aquí també es pugui avançar en la idea d’igualtat. I en les escoles també hi ha un repte pendent: que hi hagi més homes en educació infantil i en primària perquè el referent adult dels nens i nenes no estigui tan feminitzat. El fet que hi hagi tantes dones fa que el missatge que es transmet als nens és que l’educació és una cosa en què els homes no estan participant, i aquest no és un bon missatge educatiu.

 

De petita, què volies ser de gran?

Jo volia ser professora d’universitat. Tenia molt mitificada la idea del saber i del coneixement, m’atreia molt. M’agradava molt veure gent que sabia explicar com funcionava el món. I també m’atreia molt la medicina.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!