Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez. Creadors de l’espai col·lectiu Nyam Nyam

Per: Marina Llompart

 

Nyam Nyam és un espai col·lectiu que van crear l’any 2012 l’Iñaki Álvarez i l’Ariadna Rodríguez. El seu projecte cultural, que estava emplaçat a Poblenou, s’ha traslladat fa poc al cor de la Garrotxa i ens parlen de la seva última interacció, que té lloc precisament en aquest nou emplaçament. La cruïlla entre arts en viu, pensament crític, pedagogia i interacció social fan d’aquest projecte una mostra artística completament genuïna.

Quin tipus d’art produïu, defenseu, somieu, des de Nyam Nyam?

Doncs una pràctica artística que genera relacions, i que produeix que quan hi estàs en contacte alguna cosa et fa canviar de perspectiva i fer-te preguntes sobre allò que t’envolta.

 

El col·lectiu neix l’any 2012 en un moment d’incertesa, de precarietat i crisi
sistèmica. Com sorgeix?

Sorgeix de la necessitat de crear un lloc de trobada en un moment on els contextos i recursos públics van minvar. Un espai on es pogués posar en valor els processos de creació artística més enllà del resultat. Un espai de retorn a la quotidianitat quan semblava que els cubs blancs dels museus o els cubs negres del teatre, no tenien espai per a molts dels que estàvem treballant i creant a la ciutat.

 

Dieu que el vostre art sorgeix dels anys de formacions i deformacions. Com es crea i per què aquest equilibri entre les arts visuals i les arts en viu? Què us atreu i us ofereix cada una d’elles?

De fet aquestes formacions i deformacions de les quals parlem, no venen només de les arts visuals i les arts en viu, sinó que l’Ariadna prové també del món de la música i l’Iñaki també té experiència en mons com el disseny o l’elaboració de publicacions. Entenem totes aquestes ‘formacions’ com a eines que ens permeten treballar a formalitzar el que volem expressar des de diferents angles; parlem de deformacions perquè ens ha calgut ‘formatar’ aquestes eines inicials perquè puguin parlar de nosaltres.

 

El menjar és un element cabdal del projecte, no? No cal més que mirar quin nom
vàreu escollir pel col·lectiu. Com entra el menjar, tanmateix, en el projecte? De quina manera el vehiculeu?

El menjar va tenir un paper molt cabdal a l’inici del projecte. Va suposar un espai de trobada, el retorn a la quotidianitat del que hem parlat anteriorment; suposava una nova eina que estàvem explorant conjuntament amb els artistes amb qui treballàvem, com per exemple en el cicle d’intervencions ‘Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda‘ que succeïa els dijous al migdia a l’hora de dinar al nostre espai de Poblenou. Ara mateix les eines s’han anat multiplicant i diversificant, i el menjar ja no ocupa un espai tan central, però molts elements que se’n desprenen com la convivència o generar espais de trobada segueixen sent cabdals a la nostra pràctica.


En el vostre vessant més propi de les arts en viu, una de les premisses és respectar l’esperit local del lloc on feu la intervenció (que no han estat pocs) i involucrar tot el teixit local. Com ho concebeu?

No podem involucrar tot el teixit… això seria impossible. De fet, sovint diem que no som sociòlegs, ni antropòlegs i que la nostra feina interacciona amb el context per naturalesa, perquè necessitem entendre d’arrel on som i perquè, si hem de treballar en un lloc concret. Pensem que aquests tipus de pràctiques són també una resposta a una visió molt més mercantilista de la cultura, en la qual a nosaltres mateixos en altres ‘vides’ ens ha tocat anar de lloc a lloc del món reproduint la mateixa cosa, sense que aquesta ‘cosa’ reaccionés gens al lloc on érem. Ara aprenem i vivim cada context, on pràcticament sempre viatgem amb els nostres fills Gal·la i Juls… pensem que per a ells aquesta és una experiència important que poden viure a través de la nostra feina.

 

El vostre projecte bascula entre projectes propis i l’ajuda, el suport a altres projectes artístics. Cal més col·laboració i xarxa en el món de l’art?

Sempre cal més col·laboració. Sovint la xarxa només arriba en els moments de necessitat màxima, quan la cosa ja no es pot sostenir… seria important que aquestes connexions hi fossin sempre, que la xarxa es generés també en moments ‘bons’ i que el món de l’art o la cultura entengués que té un lloc dins de l’economia social i solidària com tenen molts altres sectors; nosaltres ens hem constituït com a cooperativa de treball associat recentment.

 

Alguns potser recorden o han visitat el vostre espai al Poblenou. Si vàreu començar en un any complicat, el canvi d’espai el feu també en un dels anys més irreals. On us heu traslladat i què podem trobar en aquest nou espai?

Justament fa poc en parlàvem… dos moments que per a nosaltres tenen molts paral·lelismes i que han marcat fases en el projecte i en el món! Aquest nou espai ha permès estendre en molts sentits el treball començat a Barcelona; ara som a Mieres, a un poble de poc més de 200 habitants a la Garrotxa, un lloc on el temps i l’espai són diferents que a la ciutat. Aquí hi venen artistes a fer residències de creació, tenim una sala amb terra de fusta, una nau de 300 m2, un hort, una era, una cuina oberta, una impremta i estem muntant el taller de fusteria. Ara estem posant molta energia en el cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’, que és una jornada mensual de maig a setembre en la qual programem un dia sencer (d’11 h a 19 h) d’activitats transgeneracionals i majoritàriament a l’aire lliure, per tal que diversos artistes puguin compartir els seus treballs sota un mateix paraigües conceptual. Hi ha arts en viu, música, arts visuals, publicacions… i un dinar a càrrec de Nyam nyam! És una bona excusa per a venir a visitar la La Garrotxa! Teniu tota la informació aquí.

 

Quin és el projecte més especial que heu fet mai?

La Gal·la i en Juls.

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!