El Culturista

Maria Assumpta, Antònia, Maria del Pilar, Maria Anna, Maria Lourdes, Maria de la Mercè… Sabeu què tenen en comú, tots aquests noms femenins? Així es diuen les campanes de l’església de Santa Maria de Badalona. Sí, sí, les campanes solen tenir nom perquè cadascuna, de fet, és única gràcies al seu pes, la seva mida i el seu so.

Antigament, quan no hi havia ni rellotges, ni ràdio, ni televisió ni molt menys internet, les campanes tenien una gran importància per a la gent, perquè eren la manera de fer saber a tothom les hores del dia i d’anunciar, també, tota mena d’esdeveniments, des de la missa fins a la festa, passant pels enterraments o els perills. El pes que tenien les campanes en la societat es pot mesurar, perfectament, amb la quantitat de frases fetes I d’expressions usuals que hi fan referència. O és que no heu fet mai campana, heu llançat les campanes al vol, heu donat la campanada, heu fet més voltes que una campana, heu sentit tocar campanes o no heu tocat ni quarts ni hores?

Més descobriments, vinga: sabíeu que, ben sovint, les persones que solien pujar al campanar a fer els repics manuals eren dones? I de tocs, com hem dit, n’hi havia i encara n’hi ha de moltes menes, des de tradicionals com el de festa (més alegres, sovint sense estructura ni ordre i amb repic de totes les campanes), el de missa (més pautat i seriós), el de la Corona dels Dolors (es fa amb dues campanes, per acompanyar les pregàries dels fidels dins l’església), el solemne o el de difunts…, fins a més nous, ja sigui perquè s’han adaptat als temps actuals o bé perquè són inventats. Un exemple? El toc de Star Wars: sí, existeix i es toca el 22 de juny en honor de sant Paulí de Nola, el patró dels campaners, perquè la tradició diu que va ser l’inventor de les campanes o bé la primera persona que en va tocar per cridar els fidels.

Actualment, les campanes i els seus tocs no són tan necessaris, amb un mòbil a la butxaca de tothom, però com hem vist encara van apareixent tocs nous i en alguns indrets els repics encara són manuals, i no mecànics o automatitzats. Si ho voleu comprovar, entitats com la dels joves Campaners de Badalona ens ofereixen de tant en tant l’oportunitat de posar-nos guants a les mans i taps a les orelles i enfilar-nos a dalt de tot del campanar de Badalona per analitzar les campanes ben de prop (i descobrir-ne la boca, el jou o batall, l’ansa, el martell, la corda…) i, és clar, tocar la Maria Assumpta, l’Antònia, la Maria del Pilar, la Maria Anna, la Maria Lourdes i la Maria de la Mercè tot admirant unes vistes inigualables de la ciutat amb el mar al fons.