El Culturista

Si ara mateix us preguntessin quina és la fauna salvatge típica de Catalunya, quins animals esmentaríeu sense pensar-hi gaire? Podríem posar la mà al foc que hi apareixen senglars, oi que sí? I potser també conills. Ara, quants de vosaltres situaríeu a les primeres posicions de la llista els cérvols? Poquets, oi? I no és gens estrany, de fet, perquè des de la ciutat estant sovint només ens arriben per mitjà de documentals televisius o en forma de senyals de trànsit quan anem per carreteres petites i emboscades. Doncs heu de saber, famílies, que de cérvols, daines i cabirols, el Pirineu n’és ple! Per posar remei a aquesta distància de molts de nosaltres respecte a aquests animals tan vistosos i àgils, només cal seguir la seva crida ara que arriba la tardor!

Perquè, si no ho sabeu, els mesos de setembre i octubre, coincidint amb la temporada en què els mascles es disputen les femelles, molts paratges de muntanya del nostre país s’omplen de brams en un espectacle visual i sonor indescriptible… que no para de guanyar adeptes. Per gaudir-ne, només cal desplaçar-se fins a un dels parcs i reserves naturals del Pirineu i, en silenci i amb uns prismàtics, deixar-se captivar pels crits dels mascles quan surt el sol o quan es pon.

Foto: Oriol Clavera

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, la Reserva Nacional de Boumort i el complex de MónNatura Pirineus són els escenaris privilegiats de l’època de zel dels cérvols, en què els mascles festegen les femelles bramant sense parar i marcant el territori amb secrecions glandulars i d’orina, o bé rascant els troncs dels arbres amb la seva cornamenta imponent.

Per viure la brama dels cérvols, com dèiem, podem espavilar-nos sols seguint, és clar, algunes recomanacions bàsiques i lògiques. Però va bé saber que en gairebé tots els espais esmentats, hi podem trobar guies públics o d’empreses privades que ens ajudaran a interpretar i a gaudir encara més d’un fenomen natural que les famílies amants de la natura no es poden perdre.

Foto: Jordi Peró

I un detall final, però important: molts dels espais naturals més adequats per sentir a fons la brama són, de fet, destinacions de turisme familiar de primer ordre, on també trobarem propostes complementàries que ens poden arrodonir l’escapada: des de ràfting per als més agosarats fins a un zoo pirinenc, passant per un centre d’astronomia i un parc dedicat a la pagesia i les tradicions catalanes.