Heroïnes literàries de carn i ossos
La lluita per la igualtat de gènere i contra el sexisme i el masclisme, ara que s’acosta el Vuit de Març, cal recordar que es desenvolupa a tots els nivells. També en l’infantil. I, per sort, cada vegada disposem de més personatges literaris per introduir en l’imaginari dels infants referents femenins de carn i ossos amb una visió molt més igualitària i equilibrada en qüestions de gènere.
Començant per la veterana Pippi Långstrump, la nena feminista, irreverent i pionera creada el 1945 per Astrid Lindgren que va trencar, en un món acabat de sortir de la guerra, amb la literatura infantil més edulcorada de l’època.
En un petit poble de la costa de Noruega, no gaire lluny de la Suècia de la Pippi, hi viuen per la seva banda en Trille i la Lena, dos amics inseparables amb un món propi en què, de totes totes, la més intrèpida, divertida i aventurera és ella.
Una altra protagonista valenta, en aquest cas dins un conte de fades, és la Irene del dibuixant i caricaturista nord-americà William Steig. Però en aquesta història l’heroïna no és una princesa, sinó una nena ben humil.
Si parlem d’heroïnes, un dels personatges que s’hi acosta més és el de la Hilda, una petita aventurera i somniadora que ha aconseguit capgirar els còmics infantils amb una sèrie de llibres signats pel jove dibuixant anglès Luke Pearson i adaptats, fins i tot, com a sèrie animada a Netflix.
I de la Hilda a la Matilda, la ja mítica nena prodigi que, a més de tenir poders psíquics extraordinaris, mostra una sensibilitat fora mida a l’escola. La Matilda és un dels grans personatges de Roald Dahl, l’autor gal·lès al darrere també del divertidíssim llibre Versos perversos, una particular revisió dels contes clàssics.
De la mà i la ment de la neozelandesa Jacqueline Kelly, per la seva banda, ens arriben les històries de la Calpurnia Tate, un esperit inquiet a qui li agraden les baralles dels seus germans, observar la natura i capturar animalons.
Animalons com per exemple la Clementina i l’Artur, dues tortugues que protagonitzen una història fabulada que reivindica el rol femení en la societat, la lluita contra els estereotips sexistes i denuncia la discriminació.
La natura, i concretament els boscos siberians, és precisament el marc on viu la Karina amb la seva millor amiga, una gossa vella anomenada Naszka amb qui viurà aventures inoblidables plenes de lleialtat i d’amor.
Uns altres boscos més meridionals, exhuberants de vegetació i de criatures fantàstiques, són els que acullen les disputes entre dos clans de bandolers els fills dels quals, la Ronja i en Birk, acabaran establint una sòlida amistat que trencarà enemistats… i motlles.
I d’aventures i de perdre’s també n’és ple el llibre de la Coraline, de Neil Gaiman, però en comptes de desenvolupar-se en plena natura té lloc en una casa acabada d’estrenar amb una porta més tancada del normal que amaga, rere seu, sorpreses inquietants.
