Guineuoak

Per: Marina Llompart

 

Avui parlem amb els responsables de Guineuoak, la Violeta i en Cisco, sobre aquesta marca de joguines de fusta sostenibles, fetes a mà al taller familiar als peus del Montseny i amb dissenys d’allò més originals. Parlem sobre les arrels familiars de la iniciativa i la seva ànima, sobre les joguines de fusta, el joc lliure i el tipus de peces que volem donar als infants que ens envolten.

 

Veient el nom de la marca, sembla que us agraden els jocs de paraules…

Sí, ens semblava una bona manera d’ajuntar conceptes entre la natura i la imaginació. I una bona manera d’incloure el joc dins el mateix nom de la marca!

 

Ens sembla molt bonic que una marca com la vostra sorgeixi a partir de la feina feta generació a generació.

Gràcies, la veritat és que la nostra marca neix precisament de la passió que sempre hem sentit per la fusta. En Cisco és un expert en la matèria, s’ha dedicat tota la vida a treballar la fusta, i jo he viscut amb ell això de manera indirecta. Ens vam conèixer d’adolescents, així que recordo perfectament quan va començar a treballar amb el seu pare al taller familiar i sempre ha sigut una cosa que ens ha envoltat. A casa, sempre que pensàvem alguna cosa, en Cisco podia fer-la: necessitava un armari i ell me’l feia, necessitava un escriptori i ell me’l feia. Així que quan ens vàrem convertir en pares i pensàvem en alguna joguina per a la nena, en comptes de comprar-la el que ens va sortir va ser que en Cisco les fabriqués ell mateix! I així va néixer Guineuoak.

 

Com vau començar a pensar el projecte no com un hobby, sinó com el vostre negoci?

Bé, al principi molta gent, familiars i amics, que havien estat pares i mares abans que nosaltres, ens ensenyaven joguines i jocs de fusta d’unes altres marques i ens deien: “Ei, això ho pot fer en Cisco, hauríeu de fer joguines de fusta!”

Vam començar fent joguines per als amics, sobretot per al nostre nebot. A poc a poc ens vam animar a portar-ho a un àmbit més comercial. Sentíem que fèiem alguna cosa diferent del que hi havia al mercat i que podíem aportar-hi alguna cosa nova. Sentíem que hi havia un interès pels productes per a nens que fossin diferents, educatius i alhora amb un bon disseny, el tipus de joguina amb la qual estiguessin contents tant els infants com els pares!

 

Com és una joguina de Guineuoak? Com és el procés de dissenyar un producte vostre?

Una joguina Guineuoak, primer de tot, és feta a mà. És feta de fusta de pi massissa, tot i que també utilitzem fusta de til·ler perquè ens agrada molt, però en tot cas sempre és fusta provinent de boscos sostenibles de proximitat. Utilitzem tints d’aigua ecològics i vernissos naturals que nosaltres mateixos elaborem.

El procés de dissenyar un producte sol ser el següent: un dels dos té una idea, en Cisco la dibuixa, en crea un prototip aproximat, ens la mirem entre tots dos, la provem, la discutim i hi fem canvis. En Cisco fa la peça definitiva i després jo m’encarrego de pensar-ne l’embalatge, l’etiquetatge, etc. Hem de dir que tots dos som molt creatius i tenim molta imaginació; la llibreta d’en Cisco és plena d’idees que encara no hem tingut temps de fabricar-ne ni el prototip (són els inconvenients de ser petits, el treball és més lent, però tenim l’avantatge de controlar totalment el producte). En definitiva, és una cosa de dues persones. No utilitzem cap software de disseny ni cap màquina de numeració: tot és com es feia tradicionalment. Dibuix a llapis en una llibreta i després tallar-ho a la fusta!

 

 

D’on treieu inspiració per crear noves joguines?

Ens inspirem en tot allò que ens agrada de la cultura pop, en els llibres que llegim: tots dos som uns lletraferits, col·leccionistes de literatura compulsius [riu]. També ens inspira l’art, el cinema i l’animació. Vivim molt a prop del bosc, així que la naturalesa és quelcom que inevitablement ens omple i ens inspira. La nostra primera col·lecció, per exemple, té una mica d’aquests dos mons nostres, la literatura i la naturalesa: la caseta de blocs Walden o la Robinson’s Tree House. Per una banda, volíem transmetre als nens el nostre interès per les cabanes al bosc, o als arbres, però també que coneguessin alguns clàssics de la literatura en els quals els personatges principals les construeixen. Amb la nova col·lecció Cryptozoology ens hem atrevit més i hem volgut portar als nens coses que també ens agraden més fora del comú, com el big foot i el monstre del pantà! Volem que els nens juguin també amb elements i personatges de l’imaginari i el folklore col·lectius.

 

Quin tipus de jocs conviden a fer les vostres joguines?

Ens basem en les joguines de joc lliure: és a dir, que el nen construeix per peces la joguina predefinida per nosaltres (per exemple, la Casa Walden), però al mateix temps amb les peces pot crear qualsevol altra cosa que vulgui. Així, per una banda tenim el joc simbòlic amb una caseta on viuen els ninos dels infants i, per una altra banda, tenim també un joc de peces per construir. D’aquesta manera els nens juguen mentre construeixen el seu objecte de joc. Amb aquesta mena de joc volem fomentar la creativitat i que els nens desenvolupin tota mena d’habilitats psicomotrius, estimular el joc en equip i convidar a la cooperació entre els infants. El material de fusta els aporta el contacte amb la naturalesa que últimament molts infants no tenen.

 

El tipus de marca com la vostra realment ens fan sentir esperançats: la indústria de la joguina és una de les menys sostenibles, més efímeres, marcades per modes, per certes dates de consum desenfrenades… Quan comprem o regalem una joguina de Guineuoak consumim joguines sostenibles, no?

Sí, és clar, no sols pels materials que utilitzem, sinó també perquè és un tipus de joguina atemporal que perdurarà en el temps. Sovint moltes joguines de plàstic acaben tirades i de seguida esdevenen brossa. Ja només escampades per casa a mi em semblen deixalles. Les nostres joguines, fins i tot desmuntades per casa, no ho semblen. En Cisco encara conserva una joguina preciosa de fusta, un camió que el seu avi va fer per al seu pare i aquest li va regalar a ell. Això per mi és molt bonic.

A més, quan compres una de les nostres joguines no sols compres una joguina atemporal que et durarà anys i que pots passar-la de generació en generació, sinó que és, a més, una peça feta a mà única, una peça d’art. Creiem que és important també transmetre aquest valor als nens, que les coses han de ser de qualitat, fetes èticament, que és més important la qualitat que la quantitat i també transmetre’ls certa bellesa estètica en els seus materials de joc de manera que puguin apreciar també l’art que ens envolta. És una cosa que hem après de la pedagogia de Reggio de l’Emília i que ens encanta perquè s’alinea a la perfecció amb els nostres valors, amb qui som i amb el que fabriquem.

El joc ha estat un espai reivindicat i en els darrers anys hem pogut veure un procés de sensibilització envers una criança conscient i una pedagogia alineada amb els valors de cada família. Com percebeu aquest canvi? Quina feina queda per fer?

Penso que és un tema complicat. Per una banda, sí que veiem aquest canvi en l’àmbit de la criança, nosaltres mateixos practiquem la criança respectuosa i conscient i més o menys tothom que ens envolta segueix el mateix camí. No obstant això, en l’àmbit del consum encara veiem que s’aprecia poc el nostre treball. La gent més sensible amb el joc dels nens a vegades prefereix simplement no comprar res i passar-se entre famílies joguines de plàstic sovint malmeses i horribles, que és una manera econòmica de ser “sostenibles”. Però també veig que valoren poc el material amb el qual juguen els fills. Una altra gent s’excusa dient que econòmicament no poden comprar joguines de fusta, però que gasten molt en altres joguines de plàstic de segons quines marques. I després hi ha els que es pensen que el que val només és que la peça sigui de fusta, però compren les joguines a grans cadenes amb una qualitat de producte pèssima. Crec que el problema és que al nostre país s’aprecia poc l’artesania en general i costa triomfar en aquest mercat. Sí que hem notat, per exemple, que en uns altres països com Austràlia i el Regne Unit les nostres joguines generen més interès perquè tenen una cultura que aprecia més els productes fets a mà o les joguines de qualitat.

Hem fet avenços i crec que anem pel bon camí. Les escoles cada vegada estan més sensibilitzades i utilitzen materials com els nostres, però crec encara que s’ha de fer un pas més i valorar amb què juguen els nostres infants i com. Hem d’anar canviant la mentalitat segons la qual el joc no és només joc, sinó que també és educatiu, que és necessari i que transmet als infants uns valors importants per al seu futur.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!