Gilles Bachelet

Per: Cristina Rivas

 

En Gilles Bachelet (Saint-Quentin, França, 1952) volia ser veterinari, però es va fer il·lustrador i després autor de llibres que s’han convertit en clàssics de la literatura infantil i juvenil. Parlem amb ell a la llibreria francesa Jaimes, on ha vingut a signar llibres.

 

A jutjar per la cua, és vostè tot un súper-vendes. Per què creu que tenen tant d’èxit, els seus llibres?
Bé, això fa de mal dir. De fet, jo vaig ser el primer sorprès amb l’èxit d’El meu gat és molt bèstia. És la història d’un gat que té totes les característiques d’un elefant. Suposo que l’humor absurd entreté els nens i els adults a parts iguals i això va fer funcionar el llibre. L’editor me’n va encarregar dos més, d’històries de sobre el meu gat-elefant! Aquell èxit inesperat es va convertir en un trampolí per la meva carrera com a autor de literatura juvenil.

 

Gairebé sempre dibuixa animals. Per alguna raó especial?
M’agraden molt els animals. Quan era petit, jo volia ser veterinari. Després, quan vaig adonar-me que no tenia talent per les ciències i que no podria ser veterinari, vaig començar a dibuixar. Amb la figura humana no me’n sortia massa bé i en canvi els animals, les seves expressions i moviments, em resultaven fàcils. Era bo amb els animals i els objectes: també tinc llibres on els protagonistes són objectes. Vaig fer, per exemple, la història d’amor entre dos guants.

 

L’il·lustrador neix o es fa?
Jo soc de pensar que les dues opcions existeixen. El meu pare és pintor i quan jo era petit em forçava massa a dibuixar. Allò va fer que avorrís profundament el dibuix fins que, cap als 17 anys, me’n van venir les ganes. Llavors, en vaig aprendre.

 

I va començar a treballar per la premsa.
Sí, durant molts anys vaig ser il·lustrador per premsa i publicitat. Dibuixava les històries que algú altre m’encarregava. Fins que vaig fer el salt. Per mi, la literatura juvenil representa un espai de llibertat més gran que el de la premsa. A més, gairebé tota la premsa es llença un cop l’hem llegida. En canvi, els llibres em permeten crear un petit univers que perdura en el temps. Una altra cosa important és que m’atreia la idea d’escriure les històries que em venien al cap i de convertir-me en autor.


En qui pensa quan pensa en els seus lectors? Es dirigeix a algun públic lector en especial?
No penso massa en franges d’edat. Estic molt convençut que el llibre és un objecte que es comparteix sovint entre l’adult i el nen. Jo hi incloc sempre algunes referències dirigides a l’adult malgrat que sé que els nens no les podran entendre i soc conscient que els meus llibres tenen lectures diferents en funció de qui s’hi acosti. Tampoc no penso en cap objectiu concret: vull divertir sense donar lliçons morals.

 

Algun referent que l’hagi inspirat a l’hora de dibuixar?
Quan jo era petit hi havia menys llibres que ara, però sí hi ha llibres que m’han marcat. És difícil donar noms… Recordo que a casa d’un amic vaig descobrir-hi les il·lustracions de Benjamin Rabier, el creador de La vaca que ríe, en un llibre de faules de La Fontaine. Era un autor passat de moda, però que m’agradava moltíssim.

 

Els seus llibres han estat traduïts a diferents llengües. Ara, podem gaudir-los també en català. Quina sensació fa llegir-se en diferents idiomes?
Sempre és un gust que els meus llibres creuin les fronteres geogràfiques i idiomàtiques. Em fa molt feliç que les meves històries viatgin pel món!

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!