Ferran Busquets

Per: Marina Llompart

Arrels Fundació és una entitat que treballa amb les persones sensellar per donar-los una vida digna i que treballa en campanyes de sensibilització de la ciutadania i de denúncia social. L’any passat van atendre 2.368 persones i aquest 2019 es van posar com un dels objectius rehabilitar la seva residència per millorar els seus serveis. Precisament hem parlat d’això, però també de la importància dels petits gestos, de no mirar cap a un altre costat, d’evitar l’estigma i que oferir el màxim significa dignificar.

 

Quina és la missió d’Arrels?

Arrels té tres missions que són els nostres pilars. La primera té a veure amb l’atenció a les persones que viuen al carrer i millorar la seva situació en la mesura que es pugui. Intentem fer-los costat i ajudar-los sempre que ells vulguin millorar la seva vida. La segona missió és sensibilitzar la ciutadania, fer-los veure que el fet de tenir prop de 1.200 persones a Barcelona vivint al carrer és una absoluta barbaritat i es pot solucionar. La tercera seria la denúncia o la incidència, és a dir, fer propostes tant a l’administració com a la mateixa ciutadania o denunciar casos de vulneració de drets  per a les persones que viuen al carrer.

 

Precisament una de les coses que us diferencien és aquesta segona missió, la d’incidència notable en la sensibilització de la ciutadania, amb les múltiples campanyes que realitzeu.

Exactament. De fet el passat 23 de novembre vam fer un acte bastant gran de sensibilització. Nosaltres creiem que, si només fem coses des d’aquí, el problema no se soluciona, sinó que s’ha de canviar la mirada de la societat i els forts estigmes que hi ha pel que fa al sensellarisme.

 

Quin perfil de persones ajudeu o requereixen els vostres serveis? Vau notar un canvi de perfil després de la crisi econòmica?

El perfil va canviar pel que fa a la quantitat: va aparèixer molta més gent vivint al carrer. I també ha canviat el perfil de persones que viuen al carrer i per tant ha anat canviant el perfil que nosaltres atenem. Però sí que és cert que seguim amb gent que porta al carrer deu o quinze anys, fins i tot vint. Sí que hi ha una tendència a la baixa pel que fa a l’edat de les persones sensellar.

 

Us donen suport les institucions?

La majoria dels nostres ingressos són de caràcter privat i això ens permet fer aquesta  tasca de denúncia a les administracions. Els diners públics són una eina de control massiu de les entitats i no necessitar-ho ens dona independència per dir la veritat i fer-ho amb un to constructiu. Volem posar sobre la taula el que passa a Barcelona i la resta de Catalunya en aquest sentit.

Institucionalment, cada vegada hi ha més consciència. En l’àmbit social la consciència també ha augmentat amb la crisi econòmica, perquè més persones han viscut en la mateixa pell la possibilitat de perdre l’habitatge. Encara queda molta feina a fer i encara hi ha la creença que no hi ha res a fer, molt estigma que la gent està al carrer perquè vol, que no es deixen ajudar, que són uns alcohòlics. És una realitat que és fàcil de desmuntar si la gent ens pregunta, però normalment no ho fa. A Barcelona, amb l’increment del preu del lloguer, fer feina ja ni tan sols et garanteix la possibilitat d’habitatge.

 

Vosaltres també oferiu servei de menjador social?

Nosaltres tenim una residència i aquesta té un menjador per a persones que viuen allà i un torn per a persones que no s’ho poden permetre, però sempre intentem que les persones sempre vagin als seus propis domicilis. Ara mateix tenim unes dues-centes persones allotjades en diferents pisos. Intentem que cadascú vagi a dinar a casa seva però hi ha persones que no poden.

Els menjadors socials també és un recurs que emprem, però cada vegada el temps d’espera per accedir a un menjador social és més gran. Ara estem fent reformes a la residència i una de les coses que volem intentar és precisament que el menjar sigui de la millor qualitat.

 

A què et refereixes?

Veiem que el menjar és una de les millors formes de tenir cura de les persones i no volem que ens portin el menjar de fora. Volem que la gent que estigui a la cuina prepari un menjar semblant al que prepararíem tu i jo si tinguéssim convidats a casa. Volem fer tot això dins el procés d’Arrels, volem dignificar les persones, escoltar-les, saber què els preocupa, i el menjar aquí entra oferint luxe. No estem parlant de diners, sinó d’uns àpats on la gent surti satisfeta per la qualitat del menjar.

Volem crear una dieta equilibrada i sobretot no basar-nos només en els aliments que rebem sinó en el menjar que volem oferir a les persones que utilitzen el servei. Que puguin escollir mínimament els plats i sobretot que gaudeixin del menjar. A tots ens agrada gaudir del menjar i volem eliminar els prejudicis socials que acompanyen aquestes pràctiques, que comporten pensar que algú en situació de pobresa amb qualsevol cosa ja en té prou per menjar. La sortida a una situació de pobresa o exclusió no passa per la supervivència, sinó per donar a aquella persona el que tu i jo voldríem per a nosaltres: descansar en un lloc agradable i gaudir d’un menjar calent i bo.

 

Què pot fer la ciutadania per contribuir a millorar aquesta situació?

Bàsicament que quan algú vegi una persona dormint al carrer, primer que s’informi, que elimini els seus prejudicis. Nosaltres també proposem dirigir-se a aquesta persona, saludar-lo… No podem esperar una resposta el primer dia, però si és algú que viu a prop nostre potser a la llarga en sorgirà una conversa i, a partir d’aquí, contactar amb les entitats i preguntar per les possibilitats.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!