El Culturista

Billie Eilish ha demostrat que es pot ser una superestrella de la música i alhora romandre enigmàtica. No ho diem només pel seu vestuari o pentinats. Malgrat la seva ingent exposició mediàtica, la californiana cultiva un tarannà lleugerament fosc i esquiu. Sovint, quan la veiem en un esdeveniment o en una sessió de fotos, sembla que el cap el té a una altra banda. I és que Eilish sempre ha estat molt connectada amb aquesta “altra banda”. El seu primer disc ja es deia When we all fall asleep, where do we go? (Quan tots ens adormim, on anem?) i sovint a les seves cançons fa referència a la seva connexió amb el món dels somnis. A Everything I wanted, una de les seves peces més celebrades, descriu un malson espantós que va tenir en el qual es moria i, per si no fos prou terrible, s’adonava que a ningú de la seva vida li importava gens, fans inclosos. Per sort, la cançó també relata que quan es va despertar tenia al seu costat algú molt especial (el seu germà Finneas, segons s’ha sabut) que li deia que sempre li faria costat. De totes maneres, una prova més que les grans ídols del pop, com qualsevol ésser humà, també tenen inseguretats, que conviure amb la fama no és gens fàcil i que tot plegat envaeix el territori dels somnis, els malsons i, de retruc, les cançons.