Estètica petarda

Encara no és estiu, però els dies es fan llarguíssims, la calor es fa insuportable i amb el final del curs escolar sembla que el món s’hagi d’acabar. Immersos en una espècie de déja vu nadalenc, veiem prestatges atapeïts de coques, ofertes de cava, i safates amb assortits d’embotit. Un creixent xup-xup d’estímuls que té banda sonora pròpia: els petards.

Les casetes de petards han començat a aparèixer fa unes setmanes, i amb elles, els seus icònics catàlegs. Publicacions pensades per ser consumides àvidament, prendre decisions ràpides i avivar les ganes de fer gresca. Darrere d’una estètica abigarrada, cridanera i amb aparença desmanegada s’hi amaga una fórmula que funciona la mar de bé.

Entrar pels ulls
La portada dels catàlegs ja és tota una declaració d’intencions. Des d’una llista per una bona revetlla (consistent en encarregar coca, preparar sopar a la fresca i comprar petards a, per suposat, la seva botiga) a ressuscitar un dinosaure amb ulleres de sol i auriculars per “reviure la revetlla de sant Joan”. Entremig, tradicionals jocs de paraules com “Encendre la diversió” o invencions com el “Traca Man”, que ens dóna la benvinguda a la festa.

L’interior del catàleg és un festival de bafarades, botons vermells, crides d’atenció i packs descompte. Cada oferta és millor que l’anterior, cada promoció és irrepetible. Llegim fent cua sota el sol. Aviat ens tocarà el torn. Què triem?

En comptes d’escollir els petards que ens faran quedar bé davant de la colla i que entrin dins del pressupost familiar, comencem a pensar: qui carai bateja aquests petards? Hi ha professionals del naming en aquest sector? A quin tipus de públic vol atraure? A qui apel·la? Ben mirat, cada nom està perfectament triat per semblar potent, per semblar que ens estem enduent un producte atronador a un preu ridícul. Una ganga.

 

 

Com més, millor. Com mega més, més megamillor
Els prefixos són un recurs d’allò més còmode. I quants més n’encadenem, més poderosos sonen. Així neixen famílies de petards perfectament classificats: Batts, Doblebatts, Triple batts, Four batts, Ultra batts i Megabatts. Coets, Súper coets, Mega coets i Ultra coets. I ho rematem amb sufixos, si cal, perquè clarament que la única cosa que pot superar el Boom, és el Boomax.

“Of course, my friend”
Utilitzar termes estrangers per fer-los exhuberants i exòtics no és un invent nou, i als catàlegs de petards hi trobem incontables exemples. Per què comprar un avorrit “lot de bengales i cebetes”, quan et garanteixen la felicitat d’un “Happy box”? I, per què no, assegurar-nos quan arribem a casa ningú barallarà per repartir els petards, quan arribem a casa amb un “Pack Bro”.

Seguint la rabiosa actualitat de les pantalles
Això sí, si volem trobar inspiració per a noms que enganxin, no hem de fer més que mirar a les pantalles (i canviar delicadament les paraules per no trobar problemes de drets). A la gran pantalla, l’estètica vikinga ha agafat gran volada gràcies a l’Univers Marvel: trobem bateries potents amb noms com “Ragnarok”, “Sven”, o “Super soldier”. De la petita pantalla agafen referències de Narcos per anomenar trons amenaçants com “Plata o plomo”, o bateries multicolors com “Fuego de dragones” de l’enyorada Joc de Trons. Finalment, no deixem de posar un ull a la pantalla de l’ordinador, on hi ha bateries amb noms de personatges extrets del World of Warcraft, com ara Lothar.

Els de tota la vida
Encara que els catàlegs ens intentin atraure amb flamants noves invencions, hi ha un grapat de petards que no necessiten innovació ni presentació. Un exclusiu club de petards que mantenen la seva estètica i nom intactes. Al cap i a la fi, si haguéssiu de plantar-vos al mostrador i demanar petards sense catàleg, què demanaríeu? els clàssics, els únics, els irrepetibles: els falleros, les àguiles, les bombetes (o cebetes), les bengales i els abellots.

Fonts bèl·liques, viatgeres i nostrades
Evidentment, no hi ha revetlla digna sense el moment “Ohhh” d’una font de colorins. Aquell minut i escaig de pau, envoltat de família i amics, quan te n’adones que l’últim glop de cava que queda al got de plàstic s’ha escalfat. Ara bé, triar la font perfecta que generarà aquest efecte és tota una altra cosa.

En el vast món de les fonts trobem tres grans grups: les que fan ominoses referències bèl·liques, les que ens transporten a exòtics racons del planeta, i les que apel·len a la tradició més propera. En la categoria bèl·lica podem començar amb les gregues Troiana, Espartana i Galípoli; avançant cap a la napoleònica Waterloo, però cap comparable amb la més gran que hem trobat: la Normanda. Una bateria amb 238 favades en 160 segons.

Si la metàfora bèl·lica no fa amb el nostre estil, potser ens ajuda a triar una referència més enlluernadora. Fonts amb noms d’elegants casinos com Macao, Rialto, o Bellagio. I si no, sempre podem tirar per la vessant apocalíptica de desastre natural amb fonts que fan referència a volcans el Fuji, el Tikal, el Hawaii, o el Krakatoa.

Qui prengui la inspiració de les fonts literalment pot triar una de les més populars de la terra: com la del Canigó, la font del Lleó, la de Montjuïc, o la del Bruc. I si volem muntar-ne una al més pur estil català, tenim la Font de la Patum o, la més gran de totes, la de la Mercè.

L’escatologia que no falti
Menció especial mereixen una curiosa col·lecció de petards que, amb embolcalls i noms diferents, tenen una cosa en comú: la caca. Independentment del personatge que triem, aquest petard fa un efecte de cagarro bastant espectacular que no deixa de ser curiós. El trobarem en format caganer, gos, bebé o porquet. Ja ho diu la dita: “Caga el rei, caga el papa, de cagar, ningú s’escapa.”

La indústria canvia
El món canvia, i la indústria dels focs artificials amb ella. Davant la creixent preocupació pels sorolls i l’efecte que els petards tenen en les mascotes, hem vist que es van introduïnt en els catàlegs enganxines que identifiquen petards silenciosos, o seccions on s’hi llegeixen recomanacions per llençar els petards en ambients on hi convisquin gossos.

I no només això! Les noves tecnologies s’han introduït en el món dels petards. Ja podem consultar canals de Youtube per veure els efectes de les fonts, veiem conviure el “click and collect” amb els vals retallables amb descompte, les ressenyes a Google amb els rasca-rasca, i les comandes via Whatsapp amb els 2 x 1 en metxes. I és que en un món on el metavers, les xarxes socials i internet a conquerit gran part de les nostres vides, encara no hem trobat una experiència virtual que s’acosti a la alegria de baixar al carrer a llençar petards. Bona revetlla!

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!