El Culturista

Per molt que en sapiguem, de pins, mai en sabrem tant com els esquirols, perquè per a ells un pi és una casa. Actualment potser ja no se’n parla gaire, però compartint nom amb aquests bells rosegadors i amb el municipi osonenc d’on provenien hi havia una formació musical que va ser important per a unes quantes generacions. Els Esquirols van ser un dels principals exponents de l’onada folk catalana dels anys 1970. Van editar sis discos entre el 1973 i el 1982, inspirats en part en la cançó popular autòctona i en part per bandes britàniques com la Incredible String Band i Fairport Convention, o la llarga tradició folk nord-americana, de Pete Seeger a Peter, Paul and Mary. La tasca d’Esquirols va nodrir de melodies i harmonies els cançoners de múltiples grups d’esplai i entitats excursionistes, en una època en què aquesta mena de col·lectius feien una tasca enorme de cohesió entre canalla, adolescents i jovent de casa nostra. Als infants i joves d’avui potser els sonarà demodé, però una escolta pacient i sense prejudicis pot detectar l’encant kumbayà de cançons com Cada dia és un nou pas, Torna, torna Serrallonga, Fent camí, Pujarem dalt dels cims i Dins la fosca. De fet, més d’una segur que ja la coneixen.