El Culturista

L’educació sexual, abans que se li afegís amb la regularitat actual la paraula ‘afectiva’, va consistir durant massa en anys a divulgar l’ús del preservatiu i poc més. Per sort, aquesta etapa ja s’ha anat deixant majoritàriament enrere, però és un àmbit que continua tenint camí per recórrer. Un d’aquests viaranys és el que explora The Porn Conversation. La iniciativa parteix d’una plataforma en línia que utilitza el que es coneix com a ‘porn literacy’, traduïble com ‘l’alfabetització pornogràfica’, la capacitat d’adoptar una perspectiva crítica sobre com els missatges de la pornografia modelen la cultura, la societat i el comportament de les persones. En parlem amb la fundadora i principal impulsora, Erika Lust, directora de cinema per a adults i sovint reconeguda com a pionera del moviment de la pornografia feminista.

Com neix The Porn Conversation?

El projecte el vaig crear juntament amb el Pablo, el meu marit, amb l’objectiu de guiar les famílies i els educadors sobre com començar a parlar amb els fills i adolescents sobre pornografia, i així ajudar-los a pensar críticament sobre el contingut que consumeixen i examinar els missatges nocius que podem trobar-nos a internet. A través de guies de conversa per a famílies i currículums integrals d’educació sexual per a educadors a les escoles, The Porn Conversation vol oferir les eines per conduir aquesta conversa amb els joves, perquè puguin prendre decisions informades quant a la pornografia i les seves relacions amb ells mateixos i els altres. A més, The Porn Conversation té un lloc web que inclou articles, entrevistes i més continguts relacionats amb la pornografia i l’educació sexual.

Dieu que redefiniu the talk, la conversa, que The Porn Conversation no es tracta de l’educació sexual a l’ús. En què diries que es diferencia de manera més substancial? És una qüestió de formes, d’estètica, de manera de comunicar-se? O també proposeu anar més enllà en el contingut, en el fons? 

Durant molt de temps i encara ara, la pornografia es considera un tema tabú sobre el qual evitem parlar als nostres joves. I encara més si es parla d’educació sexual. Però The Porn Conversation exposa i recalca la importància de parlar obertament sobre pornografia als més joves i d’incloure-la com a punt clau en la seva educació sexual.

L’objectiu principal de l’alfabetització pornogràfica és que les persones adoptin un pensament crític envers la pornografia que consumeixen en línia i puguin escollir de manera informada què consumir i què no. A més, una de les principals preocupacions respecte al consum de pornografia per part dels joves és l’impacte que pot tenir en la formació d’expectatives sexuals en la seva vida real. Amb l’alfabetització pornogràfica volem ajudar els joves a tenir expectatives sexuals realistes i entendre que la pornografia no deixa de ser fantasia, ficció.
Com a pares i educadors tenim la responsabilitat de proporcionar un espai on els nostres fills entenguin que podem parlar de sexe. Tanmateix, normalment ens centrem en els perills del sexe i la reproducció i solem deixar de banda el tema del porno.

Els nostres fills mereixen ser escoltats dins la seva curiositat natural pel sexe; mereixen saber que el sexe també pot generar molts sentiments positius i ser conscients de com la pornografia pot modelar les seves percepcions i expectatives respecte a la seva pròpia sexualitat i les seves relacions amb els altres. Hem d’obrir la conversa amb ells sobre què és el sexe igualitari i consentit, com també donar-los les eines per diferenciar els tipus de porno amb què poden ensopegar a la xarxa.

No creus que com a societat, i probablement impulsat des de les administracions, hauríem de dedicar més esforços i recursos a educar-nos críticament com a espectadors en tots els temes?

Clarament! Hem d’intentar desenvolupar pensament crític i educar-nos per poder tenir decisions informades sobre tot el que consumim, sigui cinema, alimentació, moda, etcètera. Malauradament, tal com passa amb l’educació sexual, hi ha camps dels quals no rebem prou informació de les institucions públiques. És aquí on hem de fer un pas endavant i ser nosaltres els qui busquem totes les eines necessàries per poder prendre decisions de manera informada, segura i socialment responsable.

I creus que caldria que l’educació pública –instituts, però també escoles de primària– augmentés la freqüència i intensitat amb què en general aborda l’educació sexoafectiva?

Totalment. Des de The Porn Conversation sempre destaquem la nostra insatisfacció per la manca d’impartició d’una educació sexual adequada i completa des de les institucions públiques, cosa que deixa aquesta tasca als familiars i educadors dels joves. Això els posa en una situació molt incòmoda perquè la majoria de vegades els adults no sabem de quina manera abordar temes de sexualitat, perquè nosaltres mateixos no hem tingut una bona educació sexual i no sabem com parlar-ne. Així doncs, arribem a la incògnita següent: si nosaltres no vam rebre una educació sexual adequada, com n’hem de poder ensenyar als joves?

I aquí és on va néixer el nostre projecte. Les nostres guies de conversa i materials educatius, creats per professionals i dividits per grups d’edat, permeten oferir als joves l’educació sexual que mereixen i que, com bé dius, encara no proporcionen les institucions públiques.

La societat és molt diversa: quins arguments donaries a una família de creences conservadores o de conviccions religioses profundes perquè no defugissin tenir converses sobre sexualitat i  pornografia?

Els arguments són els mateixos per a una família de creences conservadores com per a famílies que no. En ambdós casos, el que els diria és que els joves són curiosos! Es troben en edats de coneixement personal i de molts canvis físics i noves sensacions, per a les quals busquen respostes amb els recursos de què disposen. Actualment, aquests recursos solen ser tecnològics: tenen les respostes a totes les seves preguntes només a un clic de distància, però… quines respostes hi troben?

Tots hauríem de tenir una finalitat comuna en aquest aspecte: proporcionar als joves l’educació sexual completa i adequada per a la seva edat. De manera que si en un futur topen amb continguts sexuals en línia, hi puguin respondre segons els coneixements que ja tenen. Parlar sobre pornografia amb ells els permet prendre decisions més intel·ligents sobre el sexe i les relacions, poder ser crítics i qüestionar el contingut a què estan exposats.

Parlar obertament de pornografia en comptes de tractar-la com un tema tabú els ajuda a no tenir vergonya i sentir-se culpables, i els anima a poder obrir-se més a tu com a mare o pare en un futur.

Sovint moltes famílies dubten sobre quin és el moment de començar a parlar de sexualitat als fills i filles i sobretot quin és el moment de començar a parlar de la possible vinculació entre sexualitat i violències. Com podem trobar l’equilibri entre, d’una banda, no preocupar-los o impactar-los abans del necessari i, d’una altra, advertir-los i fer-los conscients d’una qüestió molt seriosa?

Com ja he esmentat abans, la majoria de persones tenen una manca d’educació sexual. Necessitem normalitzar parlar sobre sexe de manera positiva i informada, perquè a més d’informar sobre els riscos i les precaucions a prendre quan es té sexe, es parli de plaer, del que ens agrada, de fantasies, de diversitat de cossos o gèneres i identitats, etc. Parlar del consens i del respecte per totes les persones implicades. En aquest sentit, crec que és molt important trencar els tabús per proporcionar una educació sexual completa als joves.

Proposem una sèrie de consells per afavorir aquestes converses. Per començar, mai és massa tard o massa aviat per tenir una conversa sobre pornografia. Tenir aquesta conversa és millor que no tenir-ne cap! No s’ha d’entrar en pànic, cal mantenir la calma: respira profundament, beu aigua, assegura’t de portar roba còmoda, crea un espai relaxant i privat. Mantingues el to de la conversa informal, no facis servir un to que pugui suggerir al teu fill que està en problemes. 

Mira el teu fill com l’adolescent en el qual aviat es convertirà, desitges que el teu fill se senti còmode acudint a tu quan sigui un adolescent. També cal parar atenció més enllà de les paraules. Quan sentis parlar el teu fill, tingues en compte qualsevol senyal negatiu en el teu llenguatge corporal, com encreuar-te de braços o mirar el telèfon. I tingues present que és una conversa lliure de judicis. Digues-li: “No soc aquí per jutjar-te per la teva curiositat, sinó per donar-te suport.”