El Culturista

Sota una capa superficial de comportaments bastant destructius (l’agressivitat i la competitivitat en l’esport, la manca de respecte, els dogmes i la religió, l’abús de les pantalles, la incomprensió intergeneracional…), en la desena d’historietes protagonitzades per en Marc i en Moha bateguen pulsions més profundes i constructives com l’amistat inqüestionable, la camaraderia, la confiança entre iguals i les ganes de viure de dos preadolescents.

Que dos marrecs com en Marc i en Moha ens resultin en el fons entranyables és obra i gràcia de la línia de dibuix per la qual opta Rasmus Bregnhøi i, exactament en la mateixa proporció, de la temàtica tocada en cada episodi i els diàlegs i pensaments amb què Kim Fupz Aakeson els omple, plens de lliçons vitals no gens menors com ara un curset accelerat dels engranatges descarnats del turbocapitalisme o els inevitables salts generacionals.

I cal afegir també, en el cas de la traducció al català, l’encertadíssim treball d’adaptació i d’adequació lingüística de la traductora, Maria Rossich.