El Culturista

The power of ten (1977) és, sens dubte, un dels curts científics més fascinants de tots els temps, signat per la insuperable parella formada per Charles i Ray Eames. Als breus crèdits introductoris es pot llegir: “Film sobre la mida relativa de les coses a l’Univers i l’efecte d’anar afegint-hi zeros.” I comença amb un pla aeri, a un metre de distància, d’un home estirat a la gespa d’un parc de Chicago i la seva companya llegint un llibre. A partir d’aquí, el zoom de la càmera ens passeja d’allò més micro a allò més macro com si fos un pla seqüència amunt i avall de la parella protagonista. Si l’experiència de veure el film marca els adults, els infants segurament experimentaran una sensació semblant fullejant el llibre Els pops tenen zero ossos.

Pel títol, no ho podem negar, sembla d’entrada que l’autora, Anne Richadson, ens vol submergir en un d’aquells àlbums amb voluntat enciclopèdica centrat en aquest cas en els octòpodes. Però no: malgrat que amb el pop arrenca efectivament el llibre, el zero del títol hi té més pes i ens acompanya en una immersió pel món de les potències de deu. Anant afegint zeros, pàgina a pàgina, descobrirem l’escala de les coses, les dimensions relatives segons el punt de vista, el joc de mesures i, com qui no vol la cosa, també mil i un detalls i curiositats sobre la vida a la Terra i més enllà, amb un to planer gràcies, també, al to just i encertat de les il·lustracions coloristes i embolcalladores d’Andrea Antinori.

Quan n’obriu la primera pàgina, és molt probable que us costi desenganxar-vos del llibre, tal com si el pop de la portada us hagués capturat amb les seves potents ventoses i llargs tentacles. Quedeu avisats!