El Museu dels Instruments Musicals Imaginaris

 

Arran de la tasca taxonòmica d’Erich Moritz von Hornbostel i Curt Sachs al principi del segle XX, els instruments musicals es van classificar en quatre grans categories, segons el seu mecanisme de producció de so primari: els idiòfons (el so es produeix per la vibració de tot el material de què són formats), membranòfons (el so és produït mitjançant la vibració d’una membrana tesada sobre o dins una cavitat o orifici), cordòfons (el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos) i aeròfons (el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada o quan entra en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument). Més tard, els estudiosos hi han afegit dues categories més, d’acord amb l’evolució de la música: els electròfons (els instruments electrònics) i els corpòfons (el so es produeix amb el cos humà).

Per la professora Deirdre Loughridge i el professor Thomas Patteson, dels EUA, la classificació encara resultava incompleta i van proposar d’afegir a la llista una categoria més: els fictiòfons, els instruments musicals imaginaris “existents com a diagrames, dibuixos o descripcions escrites, i que tenen el denominador comú que no han emès o produït mai cap so”.

Fent recerca en textos antics i contemporanis, en pintors d’ara i d’abans…, Loughridge i Patteson van anar descobrint tot d’instruments de la categoria dels fictiòfons i van decidir dedicar-los un museu i tot, amb seu a internet: el Museu dels Instruments Musicals Imaginaris. Dividit en nou sales (amb títols tan suggerents com “ressonadors abstractes”, instruments acusmàtics, “gegantisme”, “interfícies de teclat”, “quimeres tecnològiques”…), s’hi exposen tota mena d’artefactes presumiblement sonors creats per la imaginació d’autors de tots els temps, com l’instrument per a una nova música del pintor Paul Klee (1914), la torre orquestra d’Adolphe Sax (1850) o aquesta mena d’orgue de gats!

 

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!