El Culturista

Barcelona, any 1937. Hi ha guerra al front i, malauradament, també a la rereguarda. Malgrat els combats i lluites per totes bandes, la República ha de fer mans i mànigues per mantenir la moral alta de la població, menuts inclosos. Per això, una de les moltes campanyes que va emprendre aleshores el Comissariat de la Propaganda de la Generalitat va ser editar una fascinant col·lecció, bellíssimament il·lustrada i marcadament ideologitzada, convertida en la més entranyable de literatura infantil publicada durant la guerra. Com l’Auca del noi català, antifeixista i humà, per exemple, amb dibuixos de Josep Obiols. O el més conegut de tots, encarregat a la brillantíssima escriptora de contes i novel·les Lola Anglada (1892-1984), considerada també la primera dona professional de la il·lustració a Catalunya. Era protagonitzat per un follet amb forma d’infant que prenia el nom a partir de la lletra de la popular cançó tradicional d’”Els tres tambors”.

El més petit de tots va aparèixer el 1937, doncs, quan la República tenia tot just sis anys i era més amenaçada que mai. Per això el totpoderós vailet protagonista, que podria tenir perfectament aquesta edat, hi encarna tots els valors republicans pels quals es lluitava en aquell difícil moment de la nostra història. Als onze relats dibuixats d’Anglada, aquell petit “fill de la revolució” es passeja per les ciutats, els pobles i els camps de Catalunya inculcant als infants de la seva edat, i a no pas pocs adults embadalits, ideals de perfecció, dignitat, millora i justícia social. Però, tal com fan presagiar alguns passatges entre línies i també els colors apagats de les il·lustracions, els foscos núvols a l’horitzó fan cada vegada més ombra sobre la Catalunya ideal(ista) que transmet el petit llibre d’Anglada, excel·lentment reeditat per El Zorro Rojo (amb epílegs inclosos) en el 130è aniversari del seu naixement.