El Culturista

Si ja és difícil mirar d’encabir els continguts d’una exposició d’un museu en un catàleg, imagineu-vos com deu costar d’entaforar en 230 pàgines els 40.000 anys d’història de l’art. Sembla impossible, oi? Doncs és el que ha fet Ferren Gipson amb El mejor museo del mundo. I encara més difícil: l’adreça al públic infantil i juvenil, plantejat com un joc de descoberta de la història de l’art de tots els temps i els continents, amb la intenció de tocar la fibra artística als petits lectors i qui sap si acabar suscitant vocacions.

A aquesta tasca colossal, Ferren Gipson s’hi encara amb un àlbum que adopta el format d’un museu de tota la vida: amb una vintena de galeries, cafeteria i jardí inclosos, a més d’una sala per fer-s’hi selfis. Les galeries, al seu torn, les ha dividides en tres ales: la 1, amb els tresors de les primeres civilitzacions del món i l’art més antic; la 2, dedicada als atistes més famosos de la història, i la 3, centrada en l’art modern i contemporani.

Si la manera de presentar els continguts ja és atractiva, jugant amb l’estructura d’un museu de museus del món, la manera d’oferir la informació, sempre al voltant de les imatges, també és enginyosa i molt efectiva: jugant amb la mida de les lletres de cada paràgraf podem tenir un grau d’aprofundiment més ampli o més concret de cada tema plantejat. Perquè, si en un museu podem revisitar una sala que ens ha agradat o aproximar-nos més o menys a les obres exposades, el llibre també permet fer tantes lectures i relectures com vulguem de les galeries que fullegem.

És evident que, amb la voluntat de Gipson per abastar totes les èpoques artístiques (des de les més reculades fins a les més recents) de tots els continents del planeta (sí, hi descobrireu també l’art africà, o el dels pobles de les illes del Pacífic, o les manifestacions artístiques del sud-est asiàtic), ha hagut de fer un esforç per delimitar les obres i els autors de cada espai. Però això no ha impedit, a l’autora, que al costat dels artistes més reconeguts també n’hagi afegit de molt menys coneguts, amb un interès especial per destacar dones i persones de color.

Gipson, aplegant en un sol volum les principals expressions artístiques de la humanitat, ens demostra que l’art pot ser pertot, i que tot pot ser art.