El Culturista

Si no és fàcil d’explicar en termes poètics la quotidianitat,

veure-hi poesia, entre adolescents en el seu dia a dia,

encara podria semblar més complicat.

I en Pedrals, doncs, com s’ho fa?

Jugant amb tot(s) el(s) sentit(s)

d’un joc, d’un mot, ben quotidià.

El joc del penjat, ja us ho ensumeu,

és una novel·la en vers que l’autor fa rimar

a partir d’un verb titular:

penjar.

Hi apareixen, per damunt de tot, els qui s’arrepengen en els amics,

però també qui els deixa penjats o se’n despenja.

Hi ha, és clar, els típics penjats,

que han penjat estudis o caminen pengim-penjam.

I hi ha qui es penja d’amor i se li atura el món,

i qui es penja, literalment, i es mor.

Tot de personatges, sovint penjant d’un fil,

a qui la vida, de vegades, en el fons també somriu.

Ep! I en David de las Heras, des de Bilbao,

hi aporta els seus dibuixos metafòrics:

ja ho veureu, tots són arbres al·legòrics.

I si el pas de l’adolescència cap a l’adult mental,

ben mirat,

no fos sinó un joc de penjats?

És la meva reflexió final.