El jardí amagat de la Casa Ignacio Puig

Per: Isaac Casals

Atenció petits investigadors. A vosaltres que esteu àvids de misteris us proposem que resolgueu un trencaclosques curiós: trobar el jardí més ben amagat de la ciutat.

Comencem amb les pistes. Coincidint amb aquest número especial sobre el ravioli, hem triat un indret molt, molt a prop del Liceu, teatre en el qual han sonat les peces més famoses de Rossini, ja sabeu, el gran compositor italià a qui devem una de les millors receptes de canelons. Sabíeu que aquest plat d’origen italià és en realitat més popular aquí a Catalunya que al país de la pasta?
Bé, perdoneu, no us vull fer perdre la pista. Concretament el que busqueu és a unes 120 passes de la porta del Liceu (depèn de la llargada de les vostres passes, és clar). Com que dubto que hagueu arribat ja al final del trajecte, us donaré una altra pista: des de la porta del Liceu heu de començar a caminar mirant al Cafè de l’Òpera, local emblemàtic de la ciutat a l’altre costat de la Rambla. Deduireu pel seu aspecte que es tracta d’un establiment antic on barcelonins (i guiris) hi han parat a passar l’estona des de fa més de vuitanta anys. Però a vosaltres, joves exploradors, us interessarà més saber que aquí venia a menjar-hi biquinis Ronaldinho! Tot un sibarita, el crac brasiler…

En fi, continuem amb la nostra recerca. Si enfileu Rambla amunt i gireu pel primer carrer a mà dreta, us trobareu al carrer de la Boqueria. Endinseu-vos-hi i agafeu aire perquè ara ve la part més emocionant de la pel·lícula: quan arribeu al número 10, que no us tremolin les cames, si hem arribat fins aquí és per acabar la nostra aventura. Entreu dins l’hotel, amb el cap ben alt. Encara que no sigueu turistes amb càmera japonesa i barret de safari, podeu mirar fixament el/la recepcionista i sense donar explicacions entrar amb caminar tranquil cap al jardí interior. Sí! Davant vostre s’obre un oasi dins la Barcelona més turística, heu arribat al jardí de la Casa Ignacio de Puig. I per què no us han parat els peus en entrar si no us allotgeu a l’Hotel Petit Palace Opera Garden? Doncs perquè esteu en un jardí privat catalogat com a patrimoni arquitectònic de la ciutat, vaja, que el jardí hi era molt abans que l’hotel, que la Pensión Dalí, el Gran Hotel Europa i la Fonda La Sucursal del Universo. Perquè els seus arbres, sempre amb fulla, han sobreviscut més de cent cinquanta anys veient com canviaven els hostes i les modes, però sempre han rebut la visita d’exploradors intrèpids com vosaltres.

Aquí, els que us agrada passejar per la ciutat hi trobareu un bon lloc per fer una pausa, beure aigua fresca i berenar.

Per cert, ara que ja heu demostrat el vostre valor us confesso que al carrer de n’Aroles (el primer trencant a mà dreta al principi del carrer de la Boqueria) hi ha un ascensor que us puja directament al jardí sense necessitat de desafiar cap hoteler. Però oi que no hauria tingut tanta gràcia?

Casa Ignacio Puig

Boqueria, 10

Obert de 10h a 18h

*Gràcies a la remodelació de l’hotel feta per l’arquitecte Jordi Garcés, el jardí és públic.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!