El Culturista

L’editorial EntreDos ens presenta l’edició en català d’un àlbum que ja és ben bé un clàssic: un d’aquells llibres que ens acompanyen en la vida, a través del fil de llana vermella que s’allarga i s’estira des que som ben petits fins que els anys ens pesen, tot enfilant les coses més petites i també els moments més grans. 

La traducció de Pau Joan Hernàndez és molt fidel al text original i permet mantenir l’impuls vital en forma d’“espero fer-me gran, espero un petó abans d’anar a dormir, espero trobar l’amor, espero tornar-la a veure, espero que els fills vinguin a veure’m, espero…” Aquest esperar que no és pausa, sinó desig.

L’edició també manté l’estètica de les primeres versions, un llibre de petit format horitzontal que pretén oferir la sensació de continuïtat a través de les seves pàgines blanques i allargades que, com la vida mateixa, s’han d’anar escrivint i emplenant. 

Les il·lustracions de Serge Bloch són de traços senzills amb tinta negra, acabats gairebé com esbossos menuts i irregulars que s’interconnecten amb la ininterrompuda presència del fil vermell, que a voltes és bufanda, a voltes és el fil de l’amor i les noses i, a voltes, és llana i prou. Però sempre, sempre, és aquell fil que va teixint la vida, que s’estén i que, en alguns moments, també es trenca. Perquè la vida ens enlluerna i ens enlaira, però també ens compungeix i ens abandona.

El fil de la vida és un llibre imprescindible per parlar de la vida i la família i per fer un repàs dels records menuts i, alhora, tan importants. També per parlar de les coses que canvien o que, a mesura que el temps avança, també se’n van, perquè de vegades cal preparar-nos per als comiats i també abraçar les noves arribades i l’emoció que porten els nounats.