El dolent del laberint

Per: Montse Rivero

Al llarg de la història, els laberints han estat espais carregats de misteri i simbologia. Alguns exemples: la planta laberíntica de palau de Knossos a Creta va ser l’escenari del mite del Minotaure, en el qual Teseu, ajudat per Ariadna, va aconseguir matar el Minotaure que cada any devorava set joves i set donzelles d’Atenes. El laberint dibuixat al paviment de la catedral de Chartres era l’encarregat de recordar als creients la dificultat d’arribar a Déu. Als millors jardins del renaixement i del barroc es van construir laberints vegetals, testimonis d’alegres seduccions i jocs amorosos. I finalment, per acabar amb els exemples, tenim The Shinning, en què Stanley Kubrick va explotar el laberint com a espai de terror a la seva icònica pel·lícula, en la qual un embogit Jack Nicholson perseguia la seva família dins d’un laberint nevat als jardins d’un hotel de vacances, tancat a l’hivern.

Els laberints, doncs, són espais l’al·legoria que han anat evolucionant amb les modes i els temps.

Res de tot això trobareu al parc del Laberint d’Horta, que té com a peça central un dels laberints vegetals més ben conservats d’Europa. Aquests jardins tenen el privilegi de ser els més antics de Barcelona, concebuts per Joan Antoni Desvalls i d’Àrdena, marquès d’Alfarràs, a finals del segle xviii, que els va adscriure a l’estil renaixentista italià. Presidint l’entrada del laberint vegetal, trobareu un relleu en marbre amb la frase: «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo».

Contemplar el laberint vegetal des de la terrassa superior, flanquejada pels temples neoclàssics de Dànae i Diana, és contemplar bellesa i harmonia, és copsar la serenitat que transmet el paisatge mediterrani, una sàvia combinació de natura antropitzada. Aquesta placidesa, sobretot quan vas amb canalla, es perd ràpidament i sobretot si sou d’emocions fortes i us endinseu en el laberint vegetal, sense el cabdell d’Ariadna. Si sou més porucs, aquí us dono la clau per no desesperar-vos: si teniu cap dubte, agafeu sempre el camí de la dreta.

Tanmateix, el parc del Laberint és molt més que aquesta peça central. El parc disposa de molts altres espais treballats d’acord amb les modes del moment.  Joan Antoni Desvalls era un home de ciència, impulsor de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i com a tal sabia molt bé que al Mediterrani no creix cap jardí si no té aigua. Per això, una de les primeres peces que va construir va ser el gran safareig que està situat a la part superior del jardí. Havia de servir per regar la seva obra vegetal. Completa la part clàssica del parc, el petit jardí dels Boixos, a tocar de palau, destinat a embellir el conjunt. A mitjan segle xix, el nou marquès d’Alfarràs va ampliar el parc del Laberint amb un jardí d’estil romàntic situat al fons d’un torrent. El nexe d’unió entre els dos jardins era un petit canal navegable que va dissenyar l’arquitecte Elies Rogent el 1853.

El romanticisme és un estil artístic que prioritza l’emoció, el desassossec, la sublimació de la natura, i té al parc del Laberint una representació –si em permeteu l’expressió– un xic provinciana i casolana, formada per escenografies de cartró pedra, molt allunyades dels exemples anglesos i francesos en què degué inspirar-se. Aquí i allà del recorregut pel torrent, hi trobem una falsa cascada, una presó o una cabana de pagès i un fals cementiri, que marca el punt i final del jardí, ben bé com un conte. Tanmateix, és al jardí romàntic on trobem un dels millors espais de natura més ben conservada de Barcelona: uns estanys amb capgrossos i granotes que formen part del programa de basses naturalitzades de la ciutat, un conjunt arbori robust i vell, que acull una gran quantitat de fauna vertebrada, com ara esquirols, ratpenats i moltes espècies d’ocells, i un microclima d’ombra i humitat, especialment interessant durant els tòrrids dies d’estiu.

Si després de tot això, no considereu el parc del Laberint com una de les millors opcions que ofereix Barcelona per passar un matí de diumenge,* només us queda quedar-vos a casa.

* Diumenges i dimecres, l’entrada és gratuïta. La resta de la setmana cal pagar entrada perquè el parc del Laberint té la consideració de jardí museu i s’ajusta a la normativa de la resta de museus de la ciutat. Als accessos al parc, fora de l’espai de pagament, hi ha una àrea de pícnic i una zona de jocs infantils, que completen l’oferta lúdica d’aquest singular jardí de la ciutat.  

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!